Els Verds de Menorca

Volem felicitar al Departament d’Economia i Medi Ambient del Consell Insular de Menorca que avui ha presentat públicament els dos projectes LIFE que la Comissió Europea ha concedit al govern de la nostra illa.

Aquests dos projectes, presentats pel Departament d’Economia i Medi Ambient, gestionat per la coalició PSM-Verds, suposaran l’arribada a Menorca de 1.500.000 € per a inversions mediambientals. Creiem que tots els menorquins i menorquines preocupats per la protecció del medi ambient de la nostra illa n’hem d’estar satisfets.

2 Comentaris »

03/09/2008 NOTA DE PREMSA : AMARRAMENTS DEL PORT DE MAÓS’ha parlat, i es segueix parlant, molt de la problemàtica dels amarraments al port de Maó, especialment pel que fa referència a la zona del Club Marítim. Davant de totes aquestes informacions que s’han pogut escoltar i llegir als diferent s mitjans de comunicació de l’illa, els Verds de Menorca volem fer les següents consideracions:

- La problemàtica arran de la concessió o no d’una sèrie de llocs per amarrar embarcacions al Club Marítim és només la punta de l’iceberg d’un problema major que arrossegam al port de Maó i altres llocs propers que en reben les conseqüències com es Grau.

- La licitació pública d’aquests amarraments senzillament a qui més diners ofereixi ens aboca al que està passant, que una empresa ofereix més que una altra i es queda amb la concessió. Aquest mètode, deixa de banda interessos dels ciutadans de Menorca amb voluntat de disposar d’un amarrament per la seva embarcació. Considerem que es tracta d’una conseqüència directa de les bases del concurs, elaborades per l’Autoritat Portuària.

- L’Autoritat Portuària de les illes Balears, entitat que, recordem, depèn del Ministeri de Foment i té en el seu Consell d’Administració representants de l’Estat, del Govern, del Consell i de l’Ajuntament de Maó, gestiona els ports d’interès general de les Balears. En el port de Maó aquesta entitat gestiona en aquests moments molt poques àrees d’amarraments entre el Club Marítim i la Colàrsega, gairebé tota la zona està gestionada mitjançant concessions privades que decideixen quin és el preu que s’ha de pagar per amarrar allà. En poc temps podrem arribar a veure com els pocs amarraments que queden són concedits a una altra empresa privada, i les persones que tenen un d’aquests amarraments hauran de pagar el que es demani o deixar el lloc de la barca.

- Aquesta tendència ha fet que els preus per amarrament arribin a un punt que només les persones d’alt poder adquisitiu poden assolir. Ara el problema ha arribat al Club Marítim, una entitat social que viu gairebé del que cobra per aquests amarraments, especialment durant l’estiu. És aquest el model d’ordenació que volem al port de Maó?

- Aquest és el dilema: més ingressos per l’Estat o un port del que tothom en pugui gaudir i tots els maonesos i menorquins que tenen embarcació, així com les empreses nàutiques locals, puguin amarrar com sempre s’havia fet. La política de l’estat en aquest tema és molt clara: grans iots (amb grans emissions de co2) milionaris a l’estiu, barques cada cop més grans durant tot l’any, concessions a empreses privades que poden pagar més perquè després cobraran més als que vulguin amarrar i, en definitiva, intensificació del negoci davant l’interès general, en aquest cas del Club Marítim però des de ja fa temps de la ciutadania.

Com a conclusió, podem definir, el mal anomenat problema del Club Marítim de Maó com una mala gestió encaminada a treure el màxim benefici econòmic per l’estat passant per damunt dels interessos de la població menorquina. En aquest punt, tots el menorquins i menorquines hauríem de tenir clar quin és el model que volem pel port i per Menorca. Al cap i al fi, el problema del Club Marítim és només la continuació de la política que tots estem patint al port des de ja fa uns anys. Ara els hi ha tocat a ells. Qui seran els propers?

Sense Comentaris »

Des dels Verds de Menorca donam el nostre suport a la campanya llançada ahir per les organitzacions Púlsar (Asociación de Software Libre de la Universidad de Zaragoza), FFII (Asociación por una Infraestructura Informática Libre), Partido PIRATA i Informática Verde.

Podeu trobar més informació a les seves respectives webs. Un breu resum sobre la campanya:

“Las Enmiendas Torpedo son un conjunto de 5 enmiendas realizadas sobre las directivas europeas que forman el Paquete Telecom, actualmente en fase de reforma en el Parlamento Europeo. Suponen un ataque a la neutralidad de la red (permiten reducir la velocidad o eliminar el tráfico P2P) y a la libertad (abren la puerta a la instalación de spyware obligatorio que controle las descargas). Suponen implementar el “primer aviso” de los tres de que se compone la Guillotina Digital de Sarkozy, para lo cual los proveedores de Internet deben monitorizar lo que se descargan los usuarios. Además, permite que los proveedores de Internet acuerden con las sociedades de autores qué contenidos son lícitos y cuales no.

Desde este momento y hasta la votación en la última semana de septiembre, esta campaña persigue convencer a los 785 eurodiputados europeos de las nefastas consecuencias de estas enmiendas, y de que voten en su contra.”

Via: Informática Verde

Sense Comentaris »

Una nota curiosa: El Diputat Verd del Parlament de Letònia Viktors Scerbatihs, ha guanyat la medalla de bronze a la prova d’halterofília de més de 105 Kg. dels Jocs Olímpics de Beijing.

Viktors Scerbatihs, que no pot gaudir de tot el temps que voldria per a entrenar a causa de la seva tasca al Parlament Letó, és el vigent campió europeu i mundial i membre del parlament des de 2006.

Sense Comentaris »

Els Verds de Menorca ens hem adherit a la Declaración verde de Hondarribia, que pretén ser una primera passa cap a l’estructuració d’un partit verd estatal fort. Esperem que així sigui.

Declaración verde de Hondarribia

Los firmantes de esta declaración dirigimos a todos los verdes de España la reflexión de que no existen diferencias ideológicas que justifiquen las actuales divisiones entre nosotros.

Las últimas elecciones generales han demostrado la debilidad del movimiento verde en España. Divididas y fragmentadas, las candidaturas verdes han obtenido unos resultados acordes con la crisis organizativa en la que estamos inmersos. A esta situación hemos llegado principalmente a causa de la multiplicación de conflictos personales a lo largo de los últimos años.

La situación es insostenible. Es necesario un giro de 180 grados para consolidar un movimiento autónomo, relevante y cohesionado que incluya todas las opciones verdes.

Creemos también que ese partido debería estructurarse a partir de la Confederación de Los Verdes por las razones siguientes:

- Es el representante del Partido Verde Europeo, con todas las ventajas y legitimidad que ello conlleva.

- Tiene un peso específico como partido histórico e imagen identificable por la ciudadanía.

- Cuenta con una estructura de militancia establecida en buena parte del territorio.

Con el modelo actual se ha desperdiciado la mejor oportunidad que los verdes han tenido en su historia, con los recursos que esa situación conllevaba. Es necesaria una reflexión interna para realizar profundos cambios y abordarlos con urgencia. Proponemos como fundamentales los siguientes:

- Una nueva dinámica de trabajo basada en el consenso, desde la base y en red.

- Transparencia en el flujo interno de información entre y dentro de los partidos verdes.

- Transparencia de los censos de los partidos integrantes.

- Transparencia en las finanzas que nos permita adecuar nuestra organización a la realidad.

- Mediación del Partido Verde Europeo para sacar adelante el proyecto.

- El inicio de una nueva etapa basada en el punto 10.11 de la Carta de Camberra de Los Verdes Mundiales: “Nos apoyaremos unos a otros personal y políticamente con amistad, optimismo y buen humor, sin olvidarnos nosotros mismos de disfrutar en el proceso.”

Hacemos un llamamiento para que esta nueva etapa por la que abogamos culmine en la unidad de acción de todos los partidos verdes en las próximas elecciones europeas de 2009.

Los Verdes de Aragón

Los Verdes de Asturias

Los Verdes de Euskadi

Los Verdes de Navarra

Los Verdes de Segovia

6 Comentaris »

Hem trobat a Menéame (Possiblement el millor portal de notícies en castellà. La versió en català és diu La Tafanera, però encara no té tant èxit) 4 notícies consecutives que venen a formar una sèrie anomenada NNTP o No Necesitas Tantos Productos. A aquesta sèrie es presenten 4 productes (Vinagre, alls, bicarbonat i mel) que podem utilitzar per diferents aplicacions, evitant comprar productes específics, que omplen les nostres despenses i solen ser més cars. Ho compartim amb vosaltres.

Mel: “La miel es un edulcorante sano, energético y nutritivo. En la antigüedad era vista como un tesoro, e ingerirla como un despilfarro: debidamente utilizada, la miel sirve como agente antiséptico, reparador cutáneo durante los procesos de cicatrización, astringente y laxante, antibiótico, antiinflamatorio, fungicida, excelente conservante, bactericida, antitusígeno, diurético, analgésico ante los síntomas del resfriado, suavizante cosmético… Oh, y (dado que puede llegar un potente veneno) quizás fuera empleada como arma biológica en el pasado.”

Alls: “Componente clave de muchas recetas farmacéuticas desde siempre, el ajo (allium sativum) es un buen desinfectante, una ayuda para el sistema inmunológico, previene la arteriosclerosis, es hipotensor, antiinflamatorio, expectorante, descongestionante, analgésico, cardioprotector, antipirético, vasodilatador, vermífugo, antibiótico, diurético, anticolesterolemiante, anticoagulante, fungicida y hasta afrodisíaco (si es que eso existe). También se lo relaciona con la prevención de ciertos tipos de cáncer y en la reversión del estrés y la depresión.”

Bicarbonat: “Emplear el bicarbonato sódico como antiácido es despilfarrarlo: debidamente utilizado, el bicarbonato sirve como dentífrico, eficaz desodorante, extintor, quitamanchas, efervescente para refrescos, cosmético, aditivo agrícola, antiviral, potente disolvente de grasas, material de repostería, antidetonante, quitaesmaltes, detergente, control de plagas, antiinflamatorio, acondicionador de agua de baño, masilla, antitóxico, analgésico para las quemaduras, adobo para la carne… oh, y reduce los efectos del fósforo blanco en un impacto de bala.”

Vinagre: “Emplear el vinagre como aliño es despilfarrarlo: debidamente utilizado, el vinagre sirve como antiinflamatorio, relajante muscular, suavizante, regulador del nivel de glucosa en sangre, desinfectante, limpiador universal de gran poder desengrasante, antiácido, desatascador de cañerías, repelente de plagas, fertilizante, conservante natural, agente químico antibacteriano, colorante textil, acondicionador del cabello, decapante, colutorio, limpiacristales, limpiametales, limpiamuebles, agente abrasivo capaz de cocinar carne por sí solo…”

Sense Comentaris »

Sentim parlar als medis de comunicació sobre una forta crisi financera, immobiliària i energètica. A nosaltres, encara no ens ha impactat la crisi alimentària que ofega a milions de persones dels pobles menys desenvolupats de la terra. Mentre aquí parlem d’atur i de problemes financers, a altres parts del món no tenen per menjar, però ens hem acostumat a això i veim les imatges a televisió sense pestanyejar. Mentre nosaltres protestem pel preu de la benzina, als països més pobres d’Àfrica, Àsia i Amèrica pateixen l’increment del preu de l’arròs i el blat. Acompanyat de revoltes populars i situacions socials i polítiques de gran inestabilitat.

Tot això és resultat del sistema que hem desenvolupat des dels països occidentals. Un sistema on els consumidors gaudim de televisors de plasma, ordinadors portàtils, vacances tirades de preu a destinacions exòtiques, etcètera. Mentre el petroli ha estat a preus ridículs, hem pogut perpetuar l’explotació dels treballadors a les fàbriques asiàtiques o les mines sud-africanes. Ara que ja no ho podem fer amb tanta facilitat per l’increment del preu dels carburants, estem començant a pensar en com arreglar els nostres problemes. D’aquí prové el ressorgiment de les corrents pro-nuclears i les retallades de drets socials con la proposta de les 65 hores setmanals o la Directiva de la Vergonya que suposa grans retallades de drets als inmigrants. Aquest tipus de polítiques són les úniques que podem esperar de les institucions i partits dominants al món occidental.

El consumisme excessiu i l’explotació del recursos naturals i humans als països del tercer món, ha creat aquesta crisi. Seguir amb els nostres nivells de consum actuals és insostenible. Hem de fomentar l’estalvi, la reutilització i el reciclatge, però també la producció i el consum a nivell local, com a vies per a reduir les emissions de co2 i la despesa energètica. D’altra banda, s’ha d’aprofundir i impulsar el comerç just, que ha de ser la forma de relacionar-nos econòmicament amb els països menys desenvolupats. En definitiva, hem de deixar de banda el consumisme com a forma de vida. Aquesta és la única forma de sortir de la crisi.

Els Verds de Menorca

2 Comentaris »

Carta enviada al Diari Menorca el dia 17/07/2008

En resposta a l’article del Sr. Francisco Anglada, aparegut al Diari Menorca de dimecres, sobre la “bellesa” de la mare natura al voltant de cementiri atòmic de El Cabril, ens agradaria fer algunes puntualitzacions i plantejar-li alguna pregunta.

Diu vostè que pagam molt cara l’energia a França. i ho diu sense aportar cap dada. Segons l’Agència Internacional d’Energia, el preu del KWh a Espanya al 2007 fou de 0,1647$ i el de França 0,1515$. Com pot veure la diferència (0,007€) no és ni d’un cèntim d’Euro per KWh. Creu vostè que val la pena invertir en una energia finita i amb nombrosos inconvenients com la nuclear, per aquest preu? Consideri els altres riscos que suposa.
Parla de cementiris nuclears, en aquest cas concret, per a residus de baixa i mitja intensitat. Ens agradaria recordar, que la vida útil de les centrals és d’un 30-40 anys. I després què? Després, s’han d’aïllar durant 10 anys, per netejar-les i desmantellar-les. Sap quin cost té això? Per a la central de Zorita (Guadalajara), es calcula en uns 170 milions d’Euros, que inicialment havien de ser 136, ja sap que en aquests casos sempre resulta ser més. Creu que això apareix ara a la factura de l’energia nuclear francesa? No. Ja s’ho trobaran d’aquí a uns quants anys, o ho pagaran mitjançant impostos.
El Cabril vol donar una bona imatge. I això no és més que una estratègia per netejar la imatge de l’energia nuclear. Que sembli que és una energia neta. Doncs no ho és. Els residus nuclears més perillosos s’hauran d’emmagatzemar durant segles, traslladant el problema a les futures generacions. És aquest el llegat que els hi volem deixar?

I per acabar, li recordaré, que els perjudicis per a la salut no són un mite: la secció alemanya de la Internacional de Metges contra la guerra nuclear (IPPNW), entitat guanyadora del Premi Nobel l’any 1985, adverteix sobre les elevades tasses de càncer entorn de les centrals nuclears alemanyes. Nuclear no gràcies.

Per cert, a la nostra web, www.elsverdsdemenorca.org, encara pot trobar més arguments en contra de l’energia nuclear.

Sense Comentaris »

En resposta a les creixents pressions pro-nuclears sorgides per la crisi del petroli, ens agradaria parlar sobre les mentides que envolten la suposada rendibilitat econòmica de les centrals nuclears:

En primer lloc, en els seus càlculs de costos, no s’inclouen els costos d’emmagatzemar els recursos nuclears al llarg dels propers segles. Aquest fet suposa un considerable increment dels costos, que interessadament s’evita comentar.
En segon lloc, el preu de l’urani, que s’havia mantingut estable i a baix preu fins al 2004 (a uns 10 $/Lb), va arribar als 135 $/Lb l’any 2007. Actualment es troba sobre els 55 $/Lb. El fet de que les reserves d’urani s’esgotaran en uns 80-100 anys, probablement contribuirà a l’increment d’aquest preu, com està succeint amb el petroli. Invertir en Energia Nuclear suposaria traspassar als nostres nets la situació que s’està vivint actualment el món.
En tercer lloc, la reducció de costos a les instal·lacions nuclears per part de les empreses que les gestionen, posa en perill la seguretat d’aquestes instal·lacions i dels ciutadans que hi viuen a prop. Recorda’m el succeït recentment a Ascó que han demostrat el perill de deixar en mans d’empreses privades la gestió i control de reactors nuclears.
En quart lloc, les ajudes públiques rebudes per l’energia nuclear fins aquest moment multipliquen per 40 les rebudes per les energies renovables. Tot i això, els avançaments no són gens espectaculars, és per això que el número de centrals nuclears en funcionament al món, no s’ha incrementat sensiblement en els darrers 20 anys. De fet, cada any es construeixen menys reactors, però s’allarga la vida dels existents, fet que incrementa el risc d’incidents nuclears, com a succeït recentment a Krsko
En cinquè lloc, la creació de llocs de feina és molt superior en el sector de les energies renovables que en el de la nuclear.
En sisè lloc, els pressupostos i terminis inicials d’aquest tipus d’instal·lació, gairebé mai es compleixen i al final, com està passant actualment a Finlàndia, s’acumulen anys de demora i milions d’Euros de sobrecost.
En vuitè lloc, l’elevadissim cost del desmantellament de les centrals un cop ha acabat la seva vida útil. Per exemple, en el cas de Zorita, uns 170 millons d’Euros.

I això són només alguns dels aspectes econòmics. En quant als mediambientals i sobre la salut:
En primer lloc, l’energia nuclear no es “lliure de co2″, durant el procés de construcció, i també a l’extracció de l’urani i el seu transport i refinació, es generen nombroses emissions a l’atmosfera.
En segon lloc, el calentament de les aigües que s’utilitzen per refredar els reactors altera els ecosistemes dels rius i afecta a les espècies que els habiten.
En tercer lloc, els efectes sobre les persones, només un exemple: La secció alemanya de la Internacional de Metges contra la guerra nuclear (IPPNW), entitat guanyadora del Premi Nobel l’any 1985, adverteix sobre les elevades tasses de càncer entorn de les centrals
nuclears alemanes.

Des dels Verds de Menorca, defensam l’energia renovable i rebutjam la idea de deixar residus radioactius als nostres descendents. No els hi traspassem el problema energètic, busquem ara una solució de futur, que no depengui dels residus fòssils, com el petroli o l’urani.

I el més important, ESTALVIEM ENERGIA. No ens cansarem de dir que l’energia més barata i més neta és aquella que no es consumeix.

2 Comentaris »

Amics i amigues,

Volem convidar-vos a una xerrada a càrrec de Rafa Muñoz (Tècnic del
Consorci de Residus i Energia) i al posterior debat sobre el consum i la
producció d’Energia a Menorca. Quin hauria de ser el futur energètic de
Menorca?

L’acte es realitzarà al nostre local del C/ Sant Sebastià 65 de Maó el
proper dia 23 de maig a les 20:00.

ELS VERDS DE MENORCA

Sense Comentaris »