No es verdad que hace falta el carbón “nacional” para garantizar el suministro eléctrico ni para tener autonomía energética en España.


Este mito tan divulgado es parte de las artimañas empleadas por el frente pro-carbón en España para ganar credibilidad y apoyo social. En el 2010, la capacidad de generación eléctrica española «sobrepasa los 93.000 megavatios (MW), cuando la punta de demanda no está por encima de los 46.000 MW. Por tanto, el índice de cobertura es más que satisfactorio», esto afirmaba el experto economista Julio Lago, de la Universidad de León.


En marzo de 2010 el carbón, tanto el nacional como el importado, solo produjo el 3.4% de la electricidad en España, lo mismo que la energía solar. En el 2009 el carbón produjo alrededor del 9% de la electricidad consumida. Pero hay que añadir además, un dato muy significativo de esta anacrónica y cancerígena anomalía del carbón en España: que sin las masivas subvenciones públicas del estado, esta producción eléctrica proveniente de la minería de interior y de los cielos abiertos sería fácilmente cubierta por otras fuentes energéticas más eficientes y limpias.


Pero a pesar de esta sangría de dineros públicos y de daño ecológico en todo el ciclo productivo del carbón, continúa la ceguera y la insensatez común de sindicatos, partidos de izquierda y derecha, y del mismo gobierno, en su empeño en defender lo indefendible: un gran negocio privado para unos cuantos empresarios mineros. Conviene entender que se trata de una actividad deficitaria e inviable económicamente, pero incomprensiblemente reflotada y mantenida por el estado y los recursos públicos de la ciudadanía, y a costa de la salud y calidad ambiental colectiva. La alternativa necesaria está en invertir los dineros públicos en una reconversión industrial a favor de un empleo más acorde con la producción limpia y la economía verde del siglo XXI, la única que realmente puede abrirnos paso a un futuro realizable de bienestar colectivo.


También hay que destapar el falso mito de nuestra supuesta dependencia energética. España no depende de Francia para la obtención de electricidad. España exporta cada vez más energía a Portugal y a Marruecos que la que entra desde Francia.


No es verdad que “el carbón es la única fuente autóctona de energía en España” tal y como repite machaconamente el coro carbonífero de los sindicatos junto a la patronal minera en España: CARBUNIÓN. Esta falsa opinión se difunde habitualmente en boca del presidente y portavoz de la patronal minera española: el empresario minero Victorino Alonso, muy conocido por las numerosas denuncias de atropellos e ilegalidades que lleva en su haber en la provincia de León, y a causa de la minas de carbón a cielo abierto que destruyen irreversiblemente ecosistemas de montaña de gran valor ambiental, reconocidos internacionalmente, y protegidos por la legislación ambiental europea, por lo que actualmente está en curso la iniciativa de denuncia ante el Tribunal Europeo de Justicia por parte de la misma Comisión Europea por violación de la Directiva Habitat.


La energía renovable que hoy produce mucha más electricidad que el carbón, también se podría decir que es totalmente “española” y autónoma, si se quiere entrar en este juego de lenguaje retórico, y utilizado como cortina de humo para ocultar los graves problemas económicos y ambientales del carbón. Más claro, la eólica, la hidráulica, la solar y la biomasa, también son fuentes energéticas totalmente “autóctonas” y “nacionales”, y el carbón no tiene ninguna ventaja ni les gana en esto.


Conviene repetirlo una y otra vez para salir de los debates propios del reino de la confusión, y cuyos cantos repiten al unísono: gobierno, partidos como PP, PSOE e IU, empresarios mineros y sindicatos. En España, según todos las cifras y la información aportada por los expertos, hay un exceso de potencia instalada y de capacidad de producción eléctrica. Hasta el mismo presidente de Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, ha afirmado que en España no había sitio para ninguna nueva central de ciclo combinado hasta el año 2020. Además, hay que tener en cuenta que en el 2011 está previsto el que se ponga en marcha el gasoducto Argelia-Almería, que suministrará el 25% del gas natural que consume el país sin necesidad de regasificadoras. Más consumo de gas natural, que es una fuente ambientalmente menos destructiva que el carbón, significará también menos demanda de electricidad.


En resumen, la extracción del carbón en las minas de Asturias, León o Aragón, y no es una necesidad estratégica para garantizar el suministro ni una necesidad para la autonomía energética de nuestro país. En el hipotético caso de que hubiera una guerra u otra grave emergencia catastrófica que cortara las lineas de suministro de energía, siempre quedará el carbón español en el suelo como un último recurso energético. Por tanto, es mucho mejor y es mucho más inteligente el dejarlo ahí por ahora, bien enterrado y bajo tierra, y no seguir empeñados en contaminar y desestabilizar el clima común al grito de más carbón, o en seguir destripando unas maravillosas montañas y la valiosa vida que ellas albergan.

DAVID HAMMERSTEIN

Aquesta postura és, com dèiem abans, coherent amb el funcionament de la comissió balear de medi ambient, la qual exigeix informe d’impacte ambiental en obres de molta menor envergadura. Les administracions han de complir la legislació vigent i les seves actuacions han de ser en tot moment exemplars. No hi ha cap excusa que justifiqui la no emissió d’aquest informe, les presses tampoc ho son. En tot cas es podria parlar de falta de planificació a l’hora del disseny i execució del projecte, especialment en el que és refereix a la “necessitat d’ampliació” com s’ha argumentat des d’alguns sectors.

S’ha de recordar que la conselleria de medi ambient del Govern Balear ha executat durant aquests darrers anys un projecte LIFE de la Unió Europea anomenat, precisament, LIFE Posidonia, amb el qual es pretén protegir aquest hàbitat, i encara ara s’estan executant moltes actuacions emmarcades en aquest projecte per preservar aquest important ecosistema marí.

Pretendre executar aquesta obra d’ampliació sense informe d’impacte ambiental, suposaria en qualsevol cas, una contradicció important amb la feina feta en aquest sentit, tant per part de la conselleria de medi ambient com per part de la comissió balear de medi ambient.

Els Verds de Menorca seguim pensant, com hem dit sempre, que aquesta obra no era necessària . Si en aquests moments es pretén fer una ampliació, el mínim exigible és complir amb la legalitat vigent.

ELS VERDS DE MENORCA

La ruptura unilateral dels pactes assolits amb els treballadors fa mig any és una actuació inacceptable i que posa de manifest la improvisació i la poca fiabilitat del govern actual. Com ja hem dit anteriorment, aquesta és només una de la serie de mesures desafortunades provocades per l’agreujament de la crisi i per les pressions externes rebudes. només així s’entén que siguin els treballadors, els pensionistes, les persones dependents, les futures mares i pares i els destinataris de l’ajuda al desenvolupament els que vegin disminuïts els seus ingressos.

La necessitat de retalls és evident, però pensam que s’equivoca l’objectiu i que aquests retalls haurien de dirigir cap a modificacions estructurals (Defensa, grans infraestructures, subvencions a determinats sectors) que haurien d’anar acompanyades d’un increment en la lluita, de veritat, contra el frau fiscal i l’economia submergida.

Les mesures anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero responen més a pressions externes per intentar acabar amb l’Estat de benestar, davant les quals el Govern ha acabat cedint, que a raons estrictament econòmiques. Així s’entén que siguin els treballadors, els pensionistes, les persones dependents, les futures mares i pares i els destinataris de l’ajuda al desenvolupament que carregaran sobre les seves espatlles el pes de les retallades previstes. Una bona mesura per començar a reduir el dèficit hauria estat la recuperació dels diners destinats a “rescatar” als bancs, ara que ja tornen a tenir importants beneficis.

Per a la reducció de despeses, proposem que el president del Govern fixi la seva atenció sobre l’assignació a l’Església, les despeses de Defensa i les inversions en grans obres, generadores d’una falsa riquesa; la eliminació d’ajudes i subvencions a l’automòbil, al carbó, a la indústria nuclear i a l’aeronàutica, la supressió dins de l’Administració de l’Estat de la duplicació de funcions, per tal que es regeixi amb criteris de màxima eficiència, i la realització de un esforç estatal per reduir la importació de combustibles fòssils, sense oblidar proporcionar un marc estable a les renovables ja que són grans generadores d’ocupació.

D’altra banda, per justícia social i per repartiment equitatiu i proporcional de les càrregues, es proposa establir un impost a les transaccions financeres, combatre el frau fiscal i l’especulació, normalitzar l’impost sobre patrimoni i avançar en una fiscalitat verda. Per els Verds, les mesures d’ajust propostes avui han oblidat per complet que qui més té, més ha de contribuir al manteniment de les despeses públiques, per la qual cosa no és estrany que la banca estigui celebrant les mesures d’un govern que ha optat per obeir als mercats i començar un procés de desmantellament de l’Estat de benestar.

Com a conclusió, senyalar que es tracta d’una sèrie de mesures que en cap cas realitzen canvis estructurals a un sistema que els necessita urgentment i que no son una veritable solució, si no més bé una maniobra per satisfer les pressions externes i generar una sèrie d’ingressos a curt termini pressionats pel gran deute extern de l’Estat Espanyol. Es tracta d’unes mesures pròpies d’un govern de dretes, fet que ratifica la impressió general de que el Govern del senyor Zapatero parla de polítiques socials de cara a la galeria, però a l’hora de la veritat no assumeix aquestes polítiques d’esquerres.

L’ésser humà és el principal causant de les pèrdues de biodiversitat que actualment es produeixen al nostre planeta. L’us que feim del sòl i la nostra aportació al canvi climàtic en son les causes més influents. A més, com sol succeir en aquests casos, els principals afectats per l’acció global de l’home són els més desafavorits.
L’ambició humana, i la malentesa idea de progrés vinculat al creixement fa que en moltes ocasions no es dubti en desprotegir els espais naturals i posar en perill l’existència d’aquesta biodiversitat. Recentment esteim veient com a Canàries, la coalició formada pel Partit Popular i Coalició Canària han aprovat al Parlament un nou catàleg d’espècies protegides, rebaixant la protecció de la meitat de les espècies protegides de l’arxipèlag amb la intenció de facilitar el desbloqueig de grans projectes urbanístics que “assegurin el creixement” de les illes.

Fets com aquest son una demostració del perill directe que certes actuacions humanes suposen per la biodiversitat. Esperem que aquest afany de creixement a tota costa no s’extengui i que entre tots puguem continuar avançant en aquesta feina de protecció i conservació de la biodiversitat.

—

Més informació sobre la importància de la biodiversitat: http://www.hondarribiaverde.org/2010/05/biodiversidad-medidas.html

Pensem que la darrera campanya realitzada a Menorca, on s’han distribuït milers de bosses reutilitzables de diferents models, ha servit per donar una empenta molt important per tal d’anar adquirint l’hàbit d’anar a comprar amb les nostres pròpies bosses. Tothom sap que són innecessàries i que creen problemes mediambientals tant en el procés de fabricació com quan es converteixen en residus.

Entenem que hi ha mecanismes per tal que la població vagi adquirint nous hàbits com és la conscienciació en aspectes mediambientals. En aquest sentit fa anys que els centres educatius estan realitzant una tasca molt important però també sabem que és la població adulta la que ha de donar exemple i de que el canvi es produeix lentament i a vegades no sempre per pròpia iniciativa.

Per continuar avançant és imprescindible la col·laboració de ciutadans, botigues i supermercats i la pròpia administració a l’hora d’establir mesures encaminades a aconseguir retirar les bosses de plàstic com ja s’ha fet a altres països. Aquesta col·laboració beneficiarà a tothom, ja que protegeix el medi ambient, pot ser beneficiosa pels comerciants i redueix la generació de residus i per tant la despesa de la seva recollida i gestió

Consideram que estem en un punt d’inflexió important en el que hem de seguir treballant per anar avançant, tenim la informació, tenim les eines, (bosses de totes mides i models) i per tant la solució en aquest cas està a les nostres mans.

Julia Álvarez

ELS VERDS DE MENORCA

—

Més informació: Article de la nostra companya de Berdeak Lara Pérez sobre el tema de les bosses i que hem de fer de cara al futur.

Malauradament, el nostre passeig contemplatiu i relaxant de cop deixa de tenir aquest sentit quan veiem que una màquina ha fet mal bé aquestes plantes i per paga ha deixat al descobert un munt de fems i si més no han cremat in situ les restes.

Entenem que en alguns casos pot ser necessària qualque actuació concreta en determinats indrets, com les rotondes si això provoca una falta de visibilitat, o si hi ha qualque senyalització oculta per la vegetació, o si es tracta d’un camí molt estret on es dificulta el pas…però són actuacions molt concretes i que no s’haurien de fer extensives a altres zones. Cada camí, cada zona és diferent i per tant requereix un tractament diferent.

El fet d’actuar d’aquesta manera crea una imatge poc acord amb el paissatge que després es publicita. Hi ha una contradició clara entre el que es diu i com s’actua.

Cada vegada hi ha més gent que està interessada en conèixer les plantes i quan observa aquests tipus d’actuacions no pot entendre perquè es fan i com a mínim reclama una explicació per part de les corresponents administracions.

Fa uns dies ja va sortir en premsa una carta que anava en aquest sentit i a nosaltres també ens han arribat queixes de diverses persones que estan indignades amb aquests pràctiques gens respetuoses.

Abans d’actuar, potser seria interessant cosensuar uns criteris de com s’han de fer les feines de neteja, anar in situ a inspeccionar la zona i després començar a realitzar- les.

Un altre aspecte important i que te a veure, entre altres coses amb el paissatge, és la utilització d’herbicides en camins públics per part de particulars. Ja ens sap greu que els emprin dins ca seva però el que és del tot inadmisible és que els facin servir fora dels límits de la seva propietat. De repent et trobes amb una franja totalment groga, lletja i en mig d’un camí públic. En aquest cas se sap perfectament qui és el responsable i esperem que des dels ajuntaments s’actui en conseqüència.

Agrupació PSM-Verds d’Alaior

La situació d’aquest any, és la conseqüència de les polítiques realitzades l’any passat per part del Govern Balear, contra les que sempre ens varem manifestar des dels Verds de Menorca. L’actuació portada a terme l’any passat: fumigacions amb productes químics, és la mateixa que s’ha realitzat any rera any a Menorca que afecten a tota una sèrie d’insectes, no només a l’eruga en qüestió.

Aquest any, s’ha treballat de forma conjunta entre les administracions autonòmiques i insulars per elaborar un pla més detallat i que esperem doni uns resultats diferents. Aquest pla combina tractaments aeris i terrestres i lluita biològica, amb un bacteri específic de les larves de les papallones. A més, el tractament no es limita només a l’època en la que apareixen les erugues, si no que es portarà a terme al llarg de tot el seu cicle vital.

En la nostra opinió, aquest tractament és molt més respectuós amb el medi ambient, genera més llocs de feina i és molt més adequat a les necessitats de la nostra illa. Altres mesures com la instal·lació de caixes nius, trampes de feromones i retirada manual de postes previndran l’aparició de l’eruga de cara a l’any vinent.

Per tant, ens agradaria felicitar al Govern Balear per haver escoltat les demandes fetes des de Menorca i per permetre que les problemàtiques específiques de l’illa s’hagin tractat en aquesta ocasió considerant les propostes arribades des de les nostres administracions. És una llàstima que aquest any haguem de patir les conseqüències de les actuacions d’altres anys i volem recordar que fins l’any vinent no es podrà valorar l’efectivitat de les mesures utilitzades al llarg d’aquesta campanya.

Les mancances, a més, no són fruit de la gestió d’aquest govern sinó que s’arrosseguen des de fa anys i eren ben presents, sens dubtes, durant la legislatura anterior en que el Partit Popular m’era el responsable.

En aquest sentit PSM-Verds lamenta la utilització partidista, demagògica i absolutament fal·laç del Partit Popular al presentar al Parlament de les Illes Balears una moció que només pretén aconseguir un cert ressò mediàtic i per res millorar l’atenció sanitària a la nostra illa.

Eduard Riudavets, diputats per PSM-Verds, ha declarat: “Ni una sola vegada, a la passada legislatura, la nostra formació política va utilitzar la qüestió sanitària a Menorca per atacar el Govern del Partit Popular. La situació era molt pitjor que l’actual però sempre actuarem des de la responsabilitat i des del ferm convenciment que la salut dels pacients ha de posar-se per sobre de qualsevol temptació de treure’n rèdits polítics. Malauradament –i com ja és habitual- el Partit Popular no ha demostrat aquest sentit de país.”
Les propostes, aprovades amb el vot del Partit Popular, són redundants en alguns casos, d’altres estableixen uns terminis que fan impossible el seu acompliment si no es vol vulnerar la legalitat, i algunes no són competència exclusiva del Govern de les Illes Balears.

“Son mesures redactades de forma i manera que qualsevol consens sigui impossible. El Partit Popular no pretén millorar el servei de salut de Menorca. La seva única intenció és aconseguir el vot contrari dels partits progressistes i intentar treure’n llavors beneficis partidistes. Vet aquí llavors el perquè d’ aquests redactats impossibles”. Ha conclòs Riudavets. En definitiva una mostra més de la manca d’ètica, de la irresponsabilitat i de la nul·la voluntat de consens del Partit Popular.

Des de PSM-Verds seguirem donant suport a qualsevol mesura positiva que avanci en la millora de la sanitat a Menorca, vingui d’on vingui la proposta, però no acceptarem ser còmplices de instrumentalitzacions interessades que per res beneficien el funcionament del servei de salut.