Els Verds de Menorca

LAS MENTIRAS DE LA PATRONAL MINERA DEL CARBÓN

No es verdad que hace falta el carbón “nacional” para garantizar el suministro eléctrico ni para tener autonomía energética en España.


Este mito tan divulgado es parte de las artimañas empleadas por el frente pro-carbón en España para ganar credibilidad y apoyo social. En el 2010, la capacidad de generación eléctrica española «sobrepasa los 93.000 megavatios (MW), cuando la punta de demanda no está por encima de los 46.000 MW. Por tanto, el índice de cobertura es más que satisfactorio», esto afirmaba el experto economista Julio Lago, de la Universidad de León.


En marzo de 2010 el carbón, tanto el nacional como el importado, solo produjo el 3.4% de la electricidad en España, lo mismo que la energía solar. En el 2009 el carbón produjo alrededor del 9% de la electricidad consumida. Pero hay que añadir además, un dato muy significativo de esta anacrónica y cancerígena anomalía del carbón en España: que sin las masivas subvenciones públicas del estado, esta producción eléctrica proveniente de la minería de interior y de los cielos abiertos sería fácilmente cubierta por otras fuentes energéticas más eficientes y limpias.


Pero a pesar de esta sangría de dineros públicos y de daño ecológico en todo el ciclo productivo del carbón, continúa la ceguera y la insensatez común de sindicatos, partidos de izquierda y derecha, y del mismo gobierno, en su empeño en defender lo indefendible: un gran negocio privado para unos cuantos empresarios mineros. Conviene entender que se trata de una actividad deficitaria e inviable económicamente, pero incomprensiblemente reflotada y mantenida por el estado y los recursos públicos de la ciudadanía, y a costa de la salud y calidad ambiental colectiva. La alternativa necesaria está en invertir los dineros públicos en una reconversión industrial a favor de un empleo más acorde con la producción limpia y la economía verde del siglo XXI, la única que realmente puede abrirnos paso a un futuro realizable de bienestar colectivo.


También hay que destapar el falso mito de nuestra supuesta dependencia energética. España no depende de Francia para la obtención de electricidad. España exporta cada vez más energía a Portugal y a Marruecos que la que entra desde Francia.


No es verdad que “el carbón es la única fuente autóctona de energía en España” tal y como repite machaconamente el coro carbonífero de los sindicatos junto a la patronal minera en España: CARBUNIÓN. Esta falsa opinión se difunde habitualmente en boca del presidente y portavoz de la patronal minera española: el empresario minero Victorino Alonso, muy conocido por las numerosas denuncias de atropellos e ilegalidades que lleva en su haber en la provincia de León, y a causa de la minas de carbón a cielo abierto que destruyen irreversiblemente ecosistemas de montaña de gran valor ambiental, reconocidos internacionalmente, y protegidos por la legislación ambiental europea, por lo que actualmente está en curso la iniciativa de denuncia ante el Tribunal Europeo de Justicia por parte de la misma Comisión Europea por violación de la Directiva Habitat.


La energía renovable que hoy produce mucha más electricidad que el carbón, también se podría decir que es totalmente “española” y autónoma, si se quiere entrar en este juego de lenguaje retórico, y utilizado como cortina de humo para ocultar los graves problemas económicos y ambientales del carbón. Más claro, la eólica, la hidráulica, la solar y la biomasa, también son fuentes energéticas totalmente “autóctonas” y “nacionales”, y el carbón no tiene ninguna ventaja ni les gana en esto.


Conviene repetirlo una y otra vez para salir de los debates propios del reino de la confusión, y cuyos cantos repiten al unísono: gobierno, partidos como PP, PSOE e IU, empresarios mineros y sindicatos. En España, según todos las cifras y la información aportada por los expertos, hay un exceso de potencia instalada y de capacidad de producción eléctrica. Hasta el mismo presidente de Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, ha afirmado que en España no había sitio para ninguna nueva central de ciclo combinado hasta el año 2020. Además, hay que tener en cuenta que en el 2011 está previsto el que se ponga en marcha el gasoducto Argelia-Almería, que suministrará el 25% del gas natural que consume el país sin necesidad de regasificadoras. Más consumo de gas natural, que es una fuente ambientalmente menos destructiva que el carbón, significará también menos demanda de electricidad.


En resumen, la extracción del carbón en las minas de Asturias, León o Aragón, y no es una necesidad estratégica para garantizar el suministro ni una necesidad para la autonomía energética de nuestro país. En el hipotético caso de que hubiera una guerra u otra grave emergencia catastrófica que cortara las lineas de suministro de energía, siempre quedará el carbón español en el suelo como un último recurso energético. Por tanto, es mucho mejor y es mucho más inteligente el dejarlo ahí por ahora, bien enterrado y bajo tierra, y no seguir empeñados en contaminar y desestabilizar el clima común al grito de más carbón, o en seguir destripando unas maravillosas montañas y la valiosa vida que ellas albergan.

DAVID HAMMERSTEIN

Sense Comentaris »

És necessari prevenir els efectes negatius sobre el medi ambient d’una construcció? i avaluar la capacitat del territori d’admetre aquesta construcció? I que en pensam de la idea de definir mesures i actuacions per minimitzar l’impacte d’aquesta en el medi natural? Són idees, que en els darrers anys, havia semblat que tothom assumia com a necessàries en qualsevol obra de certa magnitud, però que ara hem pogut comprovar que en determinats moments, sembla ser que aquests informes ambientals, no son sempre convenients. Una llàstima tot considerant que realitzen una tasca de prevenció molt important i serveixen per evitar desastres ambientals que després, quan ja és massa tard, tots lamentam.

Aquesta costum de determinats partits polítics de no comptar amb els tècnics quan no és convenient, és una forma d’actuar preocupant i, per suposat, un altre mal precedent. Els ciutadans, i per extensió els que ens dediquem a la política, hem de reclamar que les decisions que es prenen estiguin sempre suportades pel seu corresponent informe tècnic. Es tracta d’una forma d’actuar que ens estalviarà a tots grans problemes en el futur i que suposa una garantia per a la ciutadania de que els governants no fan i desfan al seu gust. Potser és una de les primeres passes a fer per recuperar la imatge que la societat té dels polítics.

Contràriament a això, no ens cansem de veure noticies sobre governants que prenen decisions sense el suport dels tècnics, o que, com en el cas del dic, mouen tots els fils al seu abast per tal d’evitar aquests informes. Els motius per fer-ho mai compensaran a la mala imatge que es dona i al mal que es pot fer, en aquest cas, al medi ambient, i que les generacions futures hauran de patir. També és necessari comentar la incongruent actuació que suposa invertir diners en projectes europeus de protecció de la posidònia i després no voler fer el pertinent estudi d’impacte ambiental d’una actuació potencialment perillosa per a aquesta espècie.

Per acabar, recordar que des dels Verds de Menorca sempre hem estat en contra d’infraestructures sobredimensionades i innecessàries com aquesta o com l’excessiva ampliació de l’aeroport de Menorca, que acaben representant un important percentatge de la inversió pública a la nostra illa i que poc aporten pel benestar de les persones que hi vivim. En èpoques de crisi econòmica com l’actual, en les que les diferents administracions retallen costos de tot tipus, no deixa de ser curiós que les partides d’aquest tipus d’infraestructures mai es vegin reduïdes i sovint s’incrementin en milions d’euros.

ELS VERDS DE MENORCA

Sense Comentaris »

Els Verds de Menorca volem manifestar que consideram molt coherent el vot del Director de la Reserva de Biosfera Josep Suárez a la comissió balear de medi ambient referent a l’exigència d’avaluació d’impacte ambiental per a l’obra d’ampliació del dic de Ciutadella.

Aquesta postura és, com dèiem abans, coherent amb el funcionament de la comissió balear de medi ambient, la qual exigeix informe d’impacte ambiental en obres de molta menor envergadura. Les administracions han de complir la legislació vigent i les seves actuacions han de ser en tot moment exemplars. No hi ha cap excusa que justifiqui la no emissió d’aquest informe, les presses tampoc ho son. En tot cas es podria parlar de falta de planificació a l’hora del disseny i execució del projecte, especialment en el que és refereix a la “necessitat d’ampliació” com s’ha argumentat des d’alguns sectors.

S’ha de recordar que la conselleria de medi ambient del Govern Balear ha executat durant aquests darrers anys un projecte LIFE de la Unió Europea anomenat, precisament, LIFE Posidonia, amb el qual es pretén protegir aquest hàbitat, i encara ara s’estan executant moltes actuacions emmarcades en aquest projecte per preservar aquest important ecosistema marí.

Pretendre executar aquesta obra d’ampliació sense informe d’impacte ambiental, suposaria en qualsevol cas, una contradicció important amb la feina feta en aquest sentit, tant per part de la conselleria de medi ambient com per part de la comissió balear de medi ambient.

Els Verds de Menorca seguim pensant, com hem dit sempre, que aquesta obra no era necessària . Si en aquests moments es pretén fer una ampliació, el mínim exigible és complir amb la legalitat vigent.

ELS VERDS DE MENORCA

Sense Comentaris »

Des dels Verds de Menorca volem manifestar el nostre suport a les reivindicacions dels treballadors del sector públic que el dia 8 de juny faran vaga en protesta a les mesures de reducció del dèficit proposades pel govern estatal i aprovades al Congrés dels Diputats.

La ruptura unilateral dels pactes assolits amb els treballadors fa mig any és una actuació inacceptable i que posa de manifest la improvisació i la poca fiabilitat del govern actual. Com ja hem dit anteriorment, aquesta és només una de la serie de mesures desafortunades provocades per l’agreujament de la crisi i per les pressions externes rebudes. només així s’entén que siguin els treballadors, els pensionistes, les persones dependents, les futures mares i pares i els destinataris de l’ajuda al desenvolupament els que vegin disminuïts els seus ingressos.

La necessitat de retalls és evident, però pensam que s’equivoca l’objectiu i que aquests retalls haurien de dirigir cap a modificacions estructurals (Defensa, grans infraestructures, subvencions a determinats sectors) que haurien d’anar acompanyades d’un increment en la lluita, de veritat, contra el frau fiscal i l’economia submergida.

Sense Comentaris »

Les mesures anunciades recentment al Congrés pel president del Govern per tractar de reduir el dèficit públic ens semblen injustes, antisocials, insolidàries i suposen un “cop” als sectors més febles de la societat. Seguint una tendència que ja s’està convertint en gairebé habitual, la crisi dels mercats la paguen els treballadors i les rendes del treball, no els seus causants.

Les mesures anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero responen més a pressions externes per intentar acabar amb l’Estat de benestar, davant les quals el Govern ha acabat cedint, que a raons estrictament econòmiques. Així s’entén que siguin els treballadors, els pensionistes, les persones dependents, les futures mares i pares i els destinataris de l’ajuda al desenvolupament que carregaran sobre les seves espatlles el pes de les retallades previstes. Una bona mesura per començar a reduir el dèficit hauria estat la recuperació dels diners destinats a “rescatar” als bancs, ara que ja tornen a tenir importants beneficis.

Per a la reducció de despeses, proposem que el president del Govern fixi la seva atenció sobre l’assignació a l’Església, les despeses de Defensa i les inversions en grans obres, generadores d’una falsa riquesa; la eliminació d’ajudes i subvencions a l’automòbil, al carbó, a la indústria nuclear i a l’aeronàutica, la supressió dins de l’Administració de l’Estat de la duplicació de funcions, per tal que es regeixi amb criteris de màxima eficiència, i la realització de un esforç estatal per reduir la importació de combustibles fòssils, sense oblidar proporcionar un marc estable a les renovables ja que són grans generadores d’ocupació.

D’altra banda, per justícia social i per repartiment equitatiu i proporcional de les càrregues, es proposa establir un impost a les transaccions financeres, combatre el frau fiscal i l’especulació, normalitzar l’impost sobre patrimoni i avançar en una fiscalitat verda. Per els Verds, les mesures d’ajust propostes avui han oblidat per complet que qui més té, més ha de contribuir al manteniment de les despeses públiques, per la qual cosa no és estrany que la banca estigui celebrant les mesures d’un govern que ha optat per obeir als mercats i començar un procés de desmantellament de l’Estat de benestar.

Com a conclusió, senyalar que es tracta d’una sèrie de mesures que en cap cas realitzen canvis estructurals a un sistema que els necessita urgentment i que no son una veritable solució, si no més bé una maniobra per satisfer les pressions externes i generar una sèrie d’ingressos a curt termini pressionats pel gran deute extern de l’Estat Espanyol. Es tracta d’unes mesures pròpies d’un govern de dretes, fet que ratifica la impressió general de que el Govern del senyor Zapatero parla de polítiques socials de cara a la galeria, però a l’hora de la veritat no assumeix aquestes polítiques d’esquerres.

Sense Comentaris »

Avui és 22 de maig de 2010: Dia Mundial de la Biodiversitat de l’Any de la Biodiversitat. És un dia en el que hem de comprendre la importància de la biodiversitat i els greus problemes que causa la pèrdua d’aquesta en la nostra qualitat de vida. La biodiversitat, entesa com a la varietat d’éssers vius que trobem a la terra, és el resultat de milenis d’evolució i això la converteix en una de les claus dels ecosistemes, dels que els humans també formem part, tot i que a vegades no ho tinguem en compte.

L’ésser humà és el principal causant de les pèrdues de biodiversitat que actualment es produeixen al nostre planeta. L’us que feim del sòl i la nostra aportació al canvi climàtic en son les causes més influents. A més, com sol succeir en aquests casos, els principals afectats per l’acció global de l’home són els més desafavorits.
L’ambició humana, i la malentesa idea de progrés vinculat al creixement fa que en moltes ocasions no es dubti en desprotegir els espais naturals i posar en perill l’existència d’aquesta biodiversitat. Recentment esteim veient com a Canàries, la coalició formada pel Partit Popular i Coalició Canària han aprovat al Parlament un nou catàleg d’espècies protegides, rebaixant la protecció de la meitat de les espècies protegides de l’arxipèlag amb la intenció de facilitar el desbloqueig de grans projectes urbanístics que “assegurin el creixement” de les illes.

Fets com aquest son una demostració del perill directe que certes actuacions humanes suposen per la biodiversitat. Esperem que aquest afany de creixement a tota costa no s’extengui i que entre tots puguem continuar avançant en aquesta feina de protecció i conservació de la biodiversitat.

—

Més informació sobre la importància de la biodiversitat: http://www.hondarribiaverde.org/2010/05/biodiversidad-medidas.html

Sense Comentaris »