Darrerament visito cada cop amb més freqüència la web del diari Público i, encara més, el blog del seu director. Es tracta d’un diari radicalment d’esquerres, que no es preocupa d’amagar-ho, fet que penso que és interessant. M’avorreixen els diaris neutres com per exemple els gratuïts Metro o Qué, que a més tenen tendència a caure en el sensacionalisme i a publicar notícies que gairebé són producte de la seva imaginació. No crec que hi hagi res de dolent en que un diari sigui d’esquerres o de dretes, és normal, el que no m’agrada és que s’amaguin.
Però això són només apunts molt generals. A mi el que m’ha agradat és la seva promoció de Cultura Gratis, que regala pel·lícules, llibres infantils i llibres d’art cada cap de setmana. Penso que la possibilitat de fer una petita col·lecció de DVDs a 1€ cada divendres és interessant, i no la “vajilla del Barça” del Diari Sport o “el polo de Raúl” de As. Realment donen cultura per a tothòm, i això està bé. S’ha dit que regalar films com ara El hundimiento, 13 días, Super Size Me, Elephant, Ali o Acción Mutante és “cultura a cambio de lavado de cerebro a través de información radical en tiempos electorales”. No hi estic massa d’acord, a més, com que tinc molt clar a qui votaré…
També m’ha encantat el post No es un suceso on Ignacio Escolar (el director del diari) explica la postura que adoptaran a l’hora d’informar sobre la violència de gènere. Una postura que fuig de sensacionalismes que no fan bé a ningú i que busca conscienciar contra la violència de gènere. No m’imagino a Antena 3 o Tele 5 tractant el tema amb aquest respecte i amb aquesta perspectiva. Ells prefereixen programes com La Noria, El Diario de Patricia o El Buscador, que no aporten res de bo i que haurien d’estar perseguits.
Per acabar dir que també es dediquen a fer investigació, cosa que els diaris (d’esquerres i dretes) no haurien d’haver abandonat mai (com s’ha fet durant el boom immobiliari) , perquè aquesta és la millor funció que fan per als ciutadans, vigilar i controlar.
