gener 2009 -
número 6 -
http://www.elsverdsdemenorca.org
oficina@elsverdsdemenorca.org
Com entren les
espècies invasores
a Menorca? Quins problemes suposen? Qué hem de fer per
millorar
la protecció dels nostres ecosistemes?
D’un
temps cap aquí hem anat sentint notícies en els
mitjans
de comunicació sobre la presència de nitrats a
l’aigua d’alguns pous de Menorca. Segurament en
sentirem
parlar en un futur, ja que no és un problema de
ràpida
solució. Amb aquest article esperem clarificar alguns
conceptes.
Presentació
de la ponència sobre mobilitat aprovada per Jóvenes
Verdes. Molt útil per a plantejar-nos com ha de ser la mobilitat
a la nostra societat.
Tenim una nova declaración del procés de
renovació verda, conseqüència i
continuació del camí obert a Hondarribia.
Ressenya de diferents notes publicades a la nostra
web i als mitjans d’informació i que potser us
interessen.
A aquesta nova
secció podreu trobar webs interessants o útils.
Si vols participar de
qualsevol forma
en aquest butlletí, no dubtis en enviar el teu article per a
la
propera edició.
La
possible arribada del moscard tigre o les diferents arribades de serps
exòtiques a Mallorca, arribades dins d’oliveres
centenàries provinents de la península, posen de relleu
la problemàtica de les espècies invasores.
La introducció d’espècies a l’illa de Menorca
ha estat, està i estarà, fermament lligada a
l’activitat humana. De totes les espècies introduïdes
només unes poques esdevenen invasores. Plantes i animals que en
el seu entorn natural presenten tota una sèrie de depredadors,
competidors o paràsits que regulen les seves poblacions.
Així, un cop aquesta espècie arriba a Menorca, es troba
amb uns ecosistemes climàticament similars al seu
d’origen, però "alliberada" de la selecció natural
que l’ha modulada, la seva població creix sense mesura
provocant greus problemes ecològics, destruint ecosistemes
eficients i modulats amb el temps, únics pel fet insular, dins
un entorn menys agressiu que al continent, des del punt de vista
ecològic.
També s'ha de destacar que les illes presenten molta més
facilitat que el continent per "fabricar" espècies invasores en
tenir una superfície limitada, cosa que afecta al nombre
d’espècies que poden viure damunt una illa, presenten
ecosistemes amb menys nombres d’espècie en
comparació a ecosistemes equivalents del continent i fan
possible que alguna espècie introduïda pugui trobar un
nínxol ecològic per créixer sense control.
Fent una repassada històrica observam que tots els animalons que
podem trobar damunt de l’illa són arribats amb
l’home, i moltes de les plantes també. Com a mínim
el 30% de les plantes presents salvatges a Menorca hi han arribat de la
mà de l’home. Moltes molt conegudes com les flors
d’avellana, agres, fel-i-vinagre, o la vinagrella, que és
originària de Sud-àfrica, igual que la maldament famosa
"patata frita" que provoca greus problemes a la flora originària
de Menorca.
S'ha de reconèixer que la legislació actual
comença a mostrar interès sobre aquest tema.
Així la llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i
de la Biodiversitat, a l’article 61 crea un Catàleg
espanyol d’espècies exòtiques invasores i diu que
constitueixen una amenaça greu per a les espècies
autòctones, els hàbitats o els ecosistemes,
l’agronomia o els recursos econòmics associats a
l’ús del patrimoni natural. També diu que qualsevol
ciutadà o organització pot sol·licitar que
s’iniciï el procediment d’inclusió o
exclusió d’una espècie o subespècie,
adjuntant a la sol·licitud corresponent una argumentació
científica de la mesura proposada. També fa saber que
són les comunitats autònomes qui han de realitzar un
seguiment de les espècies exòtiques amb potencial
invasor, en especial de les que han demostrat aquest caràcter en
altres països o regions, o qui, en els seus àmbits
territorials respectius, poden establir catàlegs
d’espècies exòtiques invasores i determinar les
prohibicions i actuacions suplementàries que es considerin
necessàries per a la seva eradicació.
Malgrat les bones paraules, a Menorca tenim casos importants
d’espècies invasores que no han rebut la resposta
necessària i proporcionada per part de
l’administració competent. Encara esperam la
declaració d’espècies invasores que permetin evitar
la desaparició de la biota original de l’illa. Encara no
hi ha un protocol d’introducció d’essers vius a
territoris insulars.
Hi ha moltes espècies on arribam tard, com el cas de la
vinagrella, però encara hi som a temps per evitar la
invasió de la "patata frita", l'arbre del paradís,
els grams tropicals tipus Pennisetum i els "setos ràpids"
com el Pittosporum o el Myoporum entre d’altres. Amb els
animals també seria necessari un major control. No sé
fins a quin punt és coherent ni necessari que a Menorca es
puguin amollar animals exòtics per a la caça, com s'ha
fet recentment amb llebres sense cap tipus d’autorització
ni control, o que hi hagi finques que puguin tenir cérvols,
caimans, primats…
Per acabar fer una crida en dos sentits:
A l’administració competent per a començar a
articular les eines necessàries per a fer front a
l’arribada d’espècies invasores, i a la gent
perquè el dret de gaudir d’espais verds o d’animals
de companyia no hipotequi la natura originària i, moltes vegades
endèmica, (única al món) d’aquesta la nostra
roqueta.
Amb petits canvis, com conèixer i aprofitar les espècies
presents a Menorca per enjardinament, tant públic com privat, o
emprar espècies ja testades com a no invasores a Menorca, gran
part de la feina ja estaria feta. Acompanyar això d’una
política eficaç de prevenció, suposaria un gran
avanç en aquest camp.
Es defineix la contaminació de l'aigua
per nitrats com la introducció de composts nitrogenats en el
medi aquàtic, directament o indirectament, que tingui
conseqüències que puguin posar en perill la salut humana,
perjudicar els recursos vius i l’ecosistema aquàtic,
causar danys als llocs d’esbarjo o ocasionar molèsties per
a altres usos legítims de les aigües (definició de
directiva europea).
La contaminació de l'aigua per nitrats a Menorca pot tenir
diversos orígens: explotacions ramaderes intensives,
fertilitzants utilitzats en l’agricultura, foses sèptiques
filtrants a les zones on no existeix clavegueram, depuradores que
introdueixen a l’aqüífer aigües amb alt
contingut de nitrats, fuites als clavegueram de les poblacions, etc.
La desnitrificació de l'aigua consisteix en
l’eliminació de la major part del nitrat (NO3) que
conté aquesta aigua. Aquests nitrats poden ser eliminats per
intercanvi iònic o bé mitjançant processos de
nanofiltració.
Intercanvi iònic.
Eliminació del nitrat (NO3) transformant-lo en altres productes
intermedis fins a convertir-se en nitrogen gas. NO3- → NO2- →
NO → N2O (gas) → N2 (gas).
Osmosi inversa.
L’osmosi inversa és un procés
mitjançant el qual aplicant una pressió molt alta sobre
un líquid amb alta concentració de nitrats aquest passa a
través d'un membrana semipermeable, amb porus de
grandària molecular, que no deixen passar la major part de les
molècules de nitrats, filtrant l'aigua.
Aparells d’osmosi domèstics.
Els aparells d’osmosi inversa domèstics que podem
trobar al mercat són d’una mida reduïda i es
poden instal·lar davall de les piques d’una cuina
domèstica. El preu aproximat està al voltant dels
300€ a 400€. Produeixen una quantitat diària de fins a
100 l. d’aigua depurada amb un rendiment d'un 20%, és a
dir, per cada litre que produeix en llença aproximadament 4. Si
calculam que una família pot consumir uns 4 litres/persona cada
dia d’aigua per beure i cuinar, una família de 4 persones
empraria uns 16 litres cada dia d’aigua depurada, i en
llençaria uns 80 al clavegueram. Això suposa un consum
aproximadament d'un 10% més sobre el total d’aigua
d’una casa.
Desnitrificadors per intercanvi iònic.
Aquets desnitrificadors són aparells molt semblants als
descalcificadors. Utilitzen unes resines d’intercanvis
iònic per a eliminar els nitrats de l'aigua. Necessiten un cabal
mínim per a poder funcionar correctament, fet que implica que en
un habitatge no poden ser utilitzats només per a aigua per beure
i cuinar, hauríem d’instal·lar-lo a l’entrada
de l'aigua de l’habitatge, desnitrificant tota l'aigua que entra,
el que és del tot innecessari ja que és una pèrdua
d’aigua, d’energia i de doblers.
La producció dels desnitrificadors més reduïts
és del voltant de 1.000 litres cada hora, i el rendiment
aproximat del 70%-80%. El preu aproximat dels aparells més
petits ronda els 1200 €, sense contar la
instal·lació.
En cas necessari, seria aconsellable la instal·lació
d’aquests aparells en edificis amb un gran consum d’aigua
per cuinar o beure, com poden ser restaurants, hotels, escoles,
hospitals, o bé en edificis de més d'un habitatge. En
tots aquests casos la instal·lació d’aigua ha
d’estar dividida entre l'aigua de la cuina i l'aigua per altres
usos. Sempre s'ha de tenir en compte que es perd una quantitat
d’aigua no menyspreable, d'un 20% a 30%.
Conclusions.
La millor forma d’eliminar els nitrats presents en l'aigua
potable passa indubtablement per regenerar l'aigua de
l’aqüífer, localitzar els focus de
contaminació i actuar amb molta celeritat per reduir i eliminar
les fonts d’aquesta contaminació.
Sabem que la regeneració d'un aqüífer és un
procés lent. En els casos en què la presència de
nitrats sigui molt alta o bé que hi hagi població amb
risc de sofrir conseqüències de salut per aquest motiu,
serà recomanable la instal·lació d’algun
tipus d’aparell per a l’eliminació de nitrats, una
osmosi inversa en habitatges unifamiliars o bé desnitrificadors
d’intercanvi iònic en edificis de més consum
d’aigua potable.
Desconsellam fermament la instal·lació de grans aparells
desnitrificadors en origen. Desnitrificar l'aigua de la xarxa
municipal, significa augmentar molt considerablement
l’extracció d’aigua dels pous i consumir energia
innecessària per a desnitrificar una aigua que acabarà en
les nombroses fuites de la xarxa de distribució municipals, en
piscines, en wc i en el regs dels jardins, entre d’altres
utilitats que no necessiten aigua potable.
Ponència aprovada per Jóvenes Verdes a la la IV Huerta de Jóvenes Verdes celebrada els dies 13 i 14 de desembre de 2008 a Cercedilla (Madrid).
En
estos últimos años, amplios sectores de la
administración pública
sustentan con estadísticas el trabajo que han realizado a
favor del
transporte público: más redes de metro, mejora en
los autobuses
urbanos, crecimiento de la red de carriles bici.
Pero
detrás de este mensaje de marketing verde vemos que se sigue
apostando
y beneficiando al transporte privado construyendo más
autopistas, más
aparcamientos y añadiendo más carriles a las
carreteras. Las
asociaciones automovilísticas y gran parte de la sociedad
siguen
pidiendo más y más “mejoras”,
y la administración sigue cediendo ante
sus demandas y dotando de partidas económicas a estas
infraestructuras,
que consideramos escandalosas si las comparamos con las destinadas a la
mejora del transporte público. (1)
Los
resultados son evidentes: aumenta el número de
vehículos matriculados y
el número de desplazamientos privados. Estos desplazamientos
son
totalmente insostenibles:
-
cada vez son
más individuales (El 75% de los desplazamientos en
España se hacen en
un vehículo privado con un solo ocupante) [B]
-
con una distancia más
corta (el 75% de los desplazamientos urbanos es de menos de 3km) [C]
“Quien
siembra carreteras, recoge tráfico”
Con
está afirmación podemos retratar las
políticas de movilidad actuales.
De nada sirve mejorar el transporte público si seguimos
construyendo
autovías, haciendo más aparcamientos en las
ciudades, cinturones de
circunvalación, etc. Se crea un efecto esponja o llamada que
incentiva
a los conductores a coger el coche en lugar del transporte
público.
Contaminar sigue saliendo demasiado barato: prueba de ello es que
muchos conductores, olvidando los costes externos (2)
creen que es más económico ir en coche.
Todo
hace pensar que las cosas sólo pueden ir a peor: en los
últimos treinta
años en la UE se ha pasado de 62 millones de
vehículos a 175 (España ya
se encuentra en el octavo lugar mundial en el índice de
motorización
con 400 turismos por cada 1.000 habitantes). Pese a que se ha
triplicado la extensión de las carreteras y las autopistas,
más de
7.500 km de carreteras europeas están diariamente atascados:
el 10% de
la red viaria.” [A]
Hacia una
nueva política de movilidad sostenible
El transporte privado es uno de los
principales culpables del cambio climático:
-
los
coches consumen en España más del 40% de la
energía final y generan más
del 22% de las emisiones de gases de efecto invernadero. [A]
-
en tan sólo 15
años las emisiones de CO2 del transporte motorizado han
aumentado un 86% en España. [C]
Es por ello que se hace imprescindible una
política de movilidad
sostenible para luchar contra uno de los causantes del cambio
climático, pero también para construir ciudades
más habitables,
ecológicas y saludables, donde el ciudadano recupere su
espacio.
Por todo esto Jóvenes Verdes:
-
No
se contentará con luchas por mejorar y aumentar el
transporte
público, sino que considera necesario invertir la balanza:
el
transporte privado ha de ver reducidas sus ventajas. Medidas que
penalicen al coche siempre serán bien recibidas, ya sea
reduciendo
carriles, mediante parquímetros, penalizaciones fiscales que
graben los
vehículos privados -en especial aquellos que más
contaminen, etc. Pero
no nos podemos engañar, la administración puede
hacer la trampa y con
el dinero recaudado seguir haciendo más aparcamientos o
carreteras.
-
Apostamos
por un sistema de ecotasas para los distintos elementos relacionados
con el transporte privado: gasolina, peajes, aparcamientos o publicidad
automovilística por ejemplo. El dinero recaudado
tendrá que destinarse
a potenciar la nueva movilidad sostenible: concienciar a la gente,
desarrollar y aumentar la red de transporte público,
así como reducir
su coste especialmente para la juventud, aumentar las zonas peatonales,
verdes y la red de carriles bici. En definitiva: fomentar estas y otras
tantas medidas que desarrollen una movilidad sostenible.
-
Reconocemos
que no en todos los casos es posible desplazarse de una forma
sostenible, para estos y otros casos se potenciarán los
vehículos más
eficientes y menos contaminantes posibles, como por ejemplo los
híbridos así como el coche compartido
(carsharing).
-
Apostamos
por que el vehículo que más contamine sea el que
más pague, y no el que
menos consuma. En este sentido los coches de motor diésel
que fueron
mitíficados por su eficiencia, hoy día no pueden
ser la solución. Está
comprobado que la contaminación de este carburante es mayor
y más letal
que otras como la gasolina. (3)
-
Consideramos
abusiva la publicidad del coche en los medios de
comunicación, en dos
sentidos: por su cantidad y por su mensaje.
-
-
En primer lugar, las empresas
automovilísticas dedican el 51% de su presupuesto a
publicidad.
-
En segundo lugar, este mensaje es siempre un
ataque directo o indirecto
al transporte público.. Por todo esto, proponemos dos cosas:
la primera
evitar toda publicidad engañosa. Nos referimos tanto a la
que ataque al
transporte público como la que se disfraza de verde
engañando al
público; y la segunda: que todo anuncio
automovilístico sea gravado con
una ecotasa con cuya recaudación pueda promocionarse la
movilidad
sostenible.
Bibliografía:
El procés d’Hondarribia segueix amb la seva
marxa, aquest cop a Cabañas de Polendos
(Segovia). Els
Verds de Menorca ens adherim també a aquesta tercera
declaració.
DECLARACIÓN VERDE DE HONDARRIBIA 3.0.
Más
de un centenar de militantes y simpatizantes verdes de toda
España,
reunid@s en Cabañas de Polendos (Segovia) los
días 10 y 11 de enero y
continuando el proceso de Hondarribia, nos reafirmamos en el trabajo
que se ha realizado hasta ahora y coincidimos en que en este encuentro
hemos dado un paso adelante.
Queremos
agradecer el interés por el proceso de Hondarribia que ha
mostrado el
Partido Verde Europeo, a través de la carta que ha dirigido
a l@s
ecologistas y verdes de toda España, y especialmente su
presencia como
observadoras/es en este encuentro. Los esfuerzos de consenso y
asistencia que hemos realizado y el trabajo de estos dos
días
consideramos que no defraudarán la esperanza que ha puesto
el PVE en el
proceso de Hondarribia.
En
este encuentro se ha puesto de manifiesto el consenso, la coincidencia
y la ilusión en la unidad como el elemento fundamental que
articula
este camino. Para conseguir la unidad de acción y
estructural del
movimiento verde, es decir, su proceso de refundación y
renovación, l@s
firmantes de Hondarribia nos comprometemos a las siguientes acciones:
- El
compromiso personal de transmitir a nuestros respectivos partidos y en
nuestro ámbito las estrategias para eliminar las trabas que
ahora
existen: los personalismos, los regionalismos mal entendidos, el mal
uso de la marca verde, etc.
- Continuar
y fomentar el trabajo en red, de base y cooperativo que estamos
realizando, por ejemplo a través de los grupos de trabajo.
- Generar
para el movimiento verde un espacio político propio e
independiente, y
manifestar nuestra preferencia de concurrir en solitario a las
elecciones europeas.
- Declararnos
simpatizantes del PVE y promover que l@s militantes verdes de toda
España también se declaren simpatizantes del PVE,
en la línea de la
propuesta de Heerlen Group, como símbolo para visualizar la
adhesión a
un proyecto común.
- Colaborar
y apoyar en el
proceso de elecciones autonómicas de Euskadi y Galicia, que
se
celebrará el 1 de marzo de 2009.
- Proponer
a todas las familias verdes del Estado que convoquen el día
14 de marzo
una conferencia política, para definir el programa y la
candidatura
para las elecciones europeas de 2009. En su defecto que sea el propio
PVE el que establezca la fecha para poder entrar en el proceso
electoral. En este proceso, llamamos al PVE a que sea
árbitro y el
garante de que esta conferencia se celebre con reglas transparentes y
democráticas.
- Apoyar
la convocatoria y la organización en Aragón de la
primera Universidad
de Verano de l@s Verdes de España. Paralelamente, convocamos
el
encuentro H4.0 en las mismas fechas y en el mismo lugar.
En Cabañas de
Polendos (Segovia), a 11 de enero de 2009.
Els
Verds d’Alemanya comencen amb bon peu l’any
electoral
Gaza
ATUREM
LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ!
Els
Verds de Menorca celebren el rebuig al Parlament europeu de la
directiva de les 65 hores
Amb
intenció: Món polític i món
social
Més
sobre Bolonya
Un
Pla Insular de la Costa (PIC), cap a una planificació de la
mar i la costa a nivell insular
Avui
és el dia sense compres
Espanya
puja en el rànquing d'exportadors d'armes
Comunicat
de suport a Raül Escandell
Simbologia
franquista a Menorca
La
Ministra Corredor
No al
Plan Bolonya
Espanya
i el comerç d'armes
yosoyantinuclear.org
Tornar
a l'índex
Usar y no tirar és un blog de l'ONG Amigos de la Tierra
centrat en el món de la reutilització de les coses a casa. Com recorden en
un
dels seus darrers posts, "Es
muy importante que los conceptos de Reducción y
Reutilización sean conocidos por toda la
ciudadanía, y no nos quedemos en la última de las
R,s, el Reciclaje (importante, pero no única)"
Al blog podem trobar diferents idees per aprofitar allò que en
moltes ocasions simplement llençam a les escombraries.
