titulo

novembre 2008 - número 5 - http://www.elsverdsdemenorca.org
oficina@elsverdsdemenorca.org

index

Més detalls per completar l'explicació sobre les fumigacions a Menorca. En aquesta darrera entrega, trobarem possibilitats i suggerències pel futur.
Resum sobre les Jornades XV anys de Reserva de Biosfera celebrades entre el 14 i el 18 d'octubre i organitzades per l'IME i el Consell Insular de Menorca.
Presentació dels grups de treball verds a la Xarxa: "Concejales Verdes", "Informática Verde", "Verdes, adiministración y justicia" i "Salud Verde".
Tenim una nova declaración del procés de renovació verda, conseqüència i continuació del camí obert a Hondarribia.
Ressenya de diferents notes publicades a la nostra web i als mitjans d’informació i que potser us interessen.
 A aquesta nova secció podreu trobar webs interessants o útils.


Si vols participar de qualsevol forma en aquest butlletí, no dubtis en enviar el teu article per a la propera edició.

fumiga
oscar
Als anteriors lliuraments sobre el problema de les fumigacions, he donat una visió pessimista, alhora que realista dels fets. En aquesta ocasió, com no vull ser només negatiu, llançaré tota una sèrie de propostes de com es podrien gastar l’ingent carretada de doblers que considero que es malbaraten amb les esmentades actuacions per tal d’aconseguir uns boscos el més equilibrats i polits possibles, i tal vegada sonarà a utopia:

Com a biòleg tinc en ment la visió d’un bosc a Menorca com un ecosistema del qual en traiem gran profit (no només econòmic: fabrica oxigen, augmenta la frescor, reconforta l’ànima...). Aquests boscos de nova formació que han de viure tot un procés de successió que dugui a moltes de les nostres marines interiors cap una “selva” menorquina que aporti biodiversitat de la qual puguem gaudir a Menorca. (abandonament). L’altra visió, la de veure un bosc com una fàbrica de fusta adoptada de les enginyeries peninsulars, més pensades per a àrees d’explotació de a fusta (qui no s’ha trobat desorbitades repoblacions a la península del trist eucaliptus?). Des d’aquesta visió les plagues forestals són equivalents a pèrdues econòmiques a curt termini.

- Estudiar, analitzar i ser conscients de la situació actual dels boscos illencs.
- Emprar la lluita biològica com a única actuació per al control de qualsevol ésser viu que perjudiqui a la societat.
- Fomentar l’aprofitament sostenible del bosc, a més de mesures per augmentar el consum de llenya de Menorca per diferents aprofitaments (més tians per salamandres, per llars de foc als llocs, per als forns o parrilles de llenya.) O intentar recuperar les feines tradicionals...
- Fomentar l’aprofitament ramader dels boscos (amb estudis de les densitats per una explotació sostenible) per tal de crear faixes de boscos mal anomenats “nets” que permetin fer front a possibles incendis catastròfics), fins aquí es podria resumir com intentar aprendre de la cultura agro-ramadera, molt eficient amb el territori, creadora del paisatge bucòlic que caracteritza encara a aquesta illa.
- Fomentar la maduració natural d’una part dels boscos de Menorca (amb la creació de reserves forestals...), per tal de crear zones boscoses interconnectades, afavoridores d’un microclima més humit (amb el descens de les possibilitats d’incendis...).
- Només realitzar accions contundents vora els habitatges que pateixin aquest tipus de plaga.

A més a més, des de Menorca s’impulsarà un projecte Life co-finançat per la CE sobre la gestió forestal i el canvi climàtic que segurament aportarà el seu granet d’arena per aprofundir en el coneixement, que és la millor forma per actuar als boscos amb proporcionalitat i amb un objectiu clar: poder gestionar una part dels boscos sans i productius (amb seny) i poder deixar una part de Menorca com a bosc verge a les següents generacions pel gaudiment de tothom. I no només actuar segons el gran baròmetre de l’alarma social, alarma s’entén si surt als mitjans de comunicació. Perquè des d’aquesta alarma de vegades actuem d’una forma desproporcionada, matant mosques a canonades...

Podeu llegir la primera part d'aquest article al butlletí #3
Podeu llegir la segona part d'aquest article al butlletí #4

Tornar a l'índex
rdbpep


Com sabeu, del 14 al 18 d’octubre es van realitzat les IV jornades de la Reserva de Biosfera. Crec que és interessant des del nostre punt de vista com a Verds, fer una anàlisi d’on estem i on volem arribar, quins són els reptes i quines les mancances.
Si fem un poc de història veiem el següent:

1) L’any 1989 es van realitzar al Llatzeret del port de Maó les Jornades sobre Conservació i Desenvolupament, que es consideren que van ser l’impuls inicial per a la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera.

2) El 1999, la Reserva de Biosfera no era més que un paper i una etiqueta que potser atreia l’atenció d’algun visitant però que no havia tingut concreció institucional ni administrativa

3) El 2004, les Jornades dels 10 anys es van celebrar en l’ambient d’optimisme creat per l’aprovació, l’any anterior, del PTI.

4) Als quinze anys, amb aquestes Jornades:

- Amb l’aplicació del PTI, ja traslladat als plans generals municipals, i amb el ple funcionament dels Contractes Agraris de la RB, podem dir que s’està donant compliment a dues de les més importants propostes del tom Vè de l’informe que acompanyà la petició de declaració en 2003.

- Amb les AL21 dels ajuntaments i amb la propera Agenda 21 del propi Consell Insular, estem encara estenent els criteris de gestió sostenible arreu de Menorca, i donem compliment a una recomanació de les Jornades anteriors.

- Acabem de crear l’Agència de la RB i per primera vegada disposem d’un veritable organisme dedicat a l’impuls d’aquesta estratègia que ha impregnar tots els estaments i sectors de la societat; entre d’altres;

- Llei de Reserva de Biosfera
- Una nova cultura de l’aigua
- Un nou concepte del compostatge

De les sessions d’aquests tres dies ens han ensenyat:

a) DIJOUS TARDA: que el medi natural terrestre no pot ser abandonat a una conservació sobre el paper i que calen figures amb gestió directa de la conservació tant de les àrees protegides, com dels reptes principals de la biodiversitat a Menorca: les espècies en perill i els endemismes.

b) DIJOUS TARDA: la importància ecològica del mosaic format per l’agricultura i la natura, que és un dels valors més grans de la reserva, tant per la conservació com pel desenvolupament econòmic, dues de les funcions del programa MAB. Això exigeix el foment decidit de les bones pràctiques agràries, en el camí que ens assenyala el CARB.

c) DIVENDRES MATÍ: que l’aplicació del PTI ha de ser seguida de prop en el marc del fi de cicle econòmic que estem vivint i plantejar les millores que calguin en ordenació del territori per a fer valer, en els anys que queden i en les properes dècades, la recerca d’equilibri entre els serveis ambientals i econòmics que ens dóna el territori i el medi natural.

d) DIVENDRES MATÍ: Que les tendències globals són molt poderoses i que està encara per veure que els instruments de què disposem ens defensin d’aquestes i que l’estratègia en curs que suposa la RB sigui només una bateria d’instruments de caràcter local.

e) DIVENDRES TARDA: Que el medi marí és un gran oblidat en les polítiques de conservació, en part perquè són resultat d’administracions diverses i disperses en les seves competències

f) DIVENDRES TARDA: Que els recursos hídrics estan greument compromesos per l’efecte de dècades de mala gestió. Ara ho paguem tant en quantitat, és a dir, excés de consum per damunt de la capacitat de recuperació dels aqüífers, i en qualitat, principalment per excés de nitrats derivats de pràctiques agràries no sostenibles.

g) DISSABTE MATÍ: Que cal integrar la conservació del patrimoni històric dins de la nostra concepció de la sostenibilitat i en plena coherència amb la declaració de RB, cosa que es pot basar en una major coordinació dels sectors implicats en la RB i amb una major consideració del paper del paisatge en la planificació i ordenació del territori.

Com dèiem al preàmbul de les Jornades: “Tanmateix, la Reserva de Biosfera no pot quedar exclusivament en mans dels tècnics, sinó que té la vocació d’arribar al conjunt de la població”. Aquest és un pilar fonamental que ha de desenvolupar la nova Agència a partir de demà: LA PARTICIPACIÓ SOCIAL.
Tornar a l'índex

xarxes verdespau

En aquests darrers mesos, s’està intensificant la feina que diferents grups d’inspiració verda realitzen via Internet. Aquestes xarxes, permeten posar en contacte i ajudar persones amb una consciència ecologista, que estan especialment interessades en diversos temes i que manifesten una voluntat de col·laborar amb altres amb interessos similars però dels quals es troben geogràficament separats.

Hem de considerar aquestes xarxes com una oportunitat per realitzar el que ara es defineix com a "networking" i que amb l'increment d’ús d’Internet està assolint una importància creixent. Des d’Els Verds de Menorca participem en aquestes iniciatives en la mesura de les nostres possibilitats i és per això que en volem donar difusió amb aquest article, recordant que (gairebé tots) són grups oberts on les noves incorporacions són especialment benvingudes. A continuació trobareu un breu resum dels diferents grups. Si teniu qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

- Concejales Verdes: Aquest és l’únic grup no obert al públic. Serveix per posar en contacte càrrecs públics d’Els Verds (i de partits alternatius amb una clar vessant ecologista) d’arreu del territori de l'Estat espanyol i permetre l'intercanvi d’informació i d’idees comuns. Creiem que és una xarxa bàsica per a la potenciació d’una consciència verda comú i que s'ha de potenciar el seu ús.

- Informática Verde: La informàtica ha de ser verda. Entre les motivacions d’aquest grup hi trobem fonamentalment els temes de patents de software i software lliure, però també altres com el reciclatge de productes electrònics i informàtics o l’escletxa digital. És tracta d'un grup obert i amb una alta activitat.

- Verdes, Administración y Justicia: És un grup de recent aparició. Totalment obert al públic i que està donant les seves primeres passes.

- Salud Verde: Encara s’està posant en marxa, esperem que funcioni. S’han de definir els objectius i àmbits de treball concrets i després posar-se a treballar. Pel que sabem, hi ha força gent motivada i relacionada amb el tema, així que hem de ser optimistes.

Tornar a l'índex

H20editorial

El procés d’Hondarribia continua la seva marxa i Els Verds de Menorca ens adherim també a aquesta segona declaració.

DECLARACIÓN VERDE DE HONDARRIBIA 2.0.

Cuatro meses después de la primera declaración de Hondarribia, nos rearfimamos en el análisis que hicimos del espacio verde. Las divisiones endémicas y persistentes a día de hoy se deben más a conflictos personales y/o locales y a la primacía de los reinos de taifas que a conflictos ideológicos. Asi mismo nos damos cuenta de que nos anima una responsabilidad histórica que se convierte en un fuerte sentimiento de pertenencia a un proyecto común y compartido. Como firmantes de la Declaración de Hondarribia, es este sentimiento el que nos anima y que sin duda, al propagarse por las bases de las diferentes organizaciones verdes, ha permitido que crezca nuestra iniciativa de forma tan rápida e ilusionante. Ello nos confiere la tarea de concretar más nuestros sueños y deseos, cada vez más realistas, en torno al futuro de Los Verdes de cara a las elecciones y a más largo plazo.

En las europeas de junio del 2009, no concebimos que la ciudadanía se pueda encontrar de nuevo con varias listas estampilladas “verdes”. Nuestra responsabilidad frente a la crisis ecológica nos obliga éticamente a superar esta división crónica. Para ello vemos un requisito imprescindible: la unidad de acción de todos los partidos verdes en una misma candidatura. La unidad de acción no significa la fusión de todos los partidos —aunque es el horizonte deseable a medio-largo plazo— sino más bien la fusión de todos los verdes en una candidatura única de cara a las europeas. Ante las diferentes opciones posibles, la unidad de acción significa —sea cual sea nuestra opción definitiva, decidida de forma consensuada y democrática— que todos los grupos verdes nos comprometemos a no montar una lista competidora si no sale nuestra opción. Además, de cara a la campaña es muy importante que seamos capaces de aprovechar al máximo el trabajo realizado por Los Verdes en el Parlamento europeo, donde es el cuarto grupo político, y la campaña común que prepara el Partido Verde europeo.

Creemos que una candidatura verde única es la mejor herramienta para conseguir una unidad a medio largo plazo. Dicho de otra manera, la unidad de acción es un primer paso, necesario pero no suficiente, hacia la unidad estructural. Este paso debería representar la renovación y asegurar la construcción de nuevos liderazgos colectivos, desde las asambleas de base, para el nuevo ciclo político que se abre. El principal objetivo organizativo de este mandato es reconstruir el ecologismo político en España, aumentando nuestra fortaleza interna, nuestra capacidad de propuesta y de influencia, mediante la incorporación a nuestro proyecto de todas las personas que lo comparten. Basándonos en valores de participación, no violencia, igualdad, pluralismo, transparencia y consenso, queremos fomentar el trabajo cooperativo en red y desde las bases.

Para poder concretar esta unidad de acción e iniciar una nueva etapa en la ecología política, invitamos a todos y todas las militantes y simpatizantes de todas las diferentes familias, partidos y grupos verdes a un encuentro el 10 y 11 de enero en Segovia. Junt@s perfilaremos la estrategia de Los Verdes en las elecciones europeas y, sobre todo, trazaremos el camino hacia una unidad no sólo de acción sino también estructural.

En nuestra opinión, a través de este aggiornamiento organizativo e interno, Los Verdes debemos comenzar una estrategia de acumulación de fuerzas para unir en torno a la ecología política a esa importante cantidad de personas que son críticas con el sistema liberal-productivista y abogan por una alternativa real, desde sus campos concretos, es decir un reformismo radical que no rechaza las políticas de los pequeños pasos. Sería tarea de Los Verdes concretar un proyecto común en donde todas las problemáticas que todos estos grupos trabajan tuvieran cabida para así definir, de manera nítida, una alternativa al mundo actual en que vivimos. En pocas palabras: reforzar, practicar y divulgar desde las bases la ecología política.

En Gijón, a 5 de octubre del 2008

Alberto Cabello Thomás (Asturias)
Alberto Cortés Cáceres (Asturias)
Alfonso Usero González (Palencia)
Annette Muggenthaler (Navarra)
Eduardo Campomanes Calleja (Asturias)
Emilio García Gómez (Segovia)
Florent Marcellesi (Bizkaia)
Francisco Soler Luque (Málaga)
Francisco Vicente Rodríguez (Pontevedra)
Guillermo Remesar Amiano (Gipuzkoa)
Ignacio Susín Jiménez (Huesca)
Iñigo Aramendi Abendaño (Huesca)
Javier González Lavado (Bizkaia)
Joaquín Arce (Asturias)
Jorge Luis (Huesca)
Jorge Goded (Huesca)
José Antonio Ballesteros Garrido (Asturias)
José Antonio Sierra Nebot (Asturias)
Juan Costa Zuñiga (Valencia)
Kristien Lesage (Valencia)
Lorenzo Meler Ferraz (Huesca)
María Belén Fernández Sánchez (Gipuzkoa)
María José Pablos Moreno (Asturias)
Nacho González García (Asturias)
Patxi Coca (Asturias)
Pedro Cancho Montejo (Segovia)
Rafael Fernández-Font Pérez (Asturias)
Rafael Leonisio Calvo (Bizkaia)
Thierry Lalande (Madrid)
Willi Remesar Fernández (Gipuzkoa)
Xesús Fernández Neira (Lugo)

Partidos y asambleas adheridos al proceso:
Los Verdes de Aragón
Los Verdes de Asturias
Berdeak-Los Verdes de Euskadi
Os Verdes de Galicia
Los Verdes de León
Los Verdes de Málaga
Els Verds de Menorca
Los Verdes de Navarra
Els Verds del Mediterráneo
Los Verdes de Palencia
Los Verdes de Segovia
Los Verdes de Sevilla

Otros firmantes adheridos al proceso:
Alberto Lejardi Ibarzabal (Gipuzkoa)
Carmen Madoz Resano (Navarra)
Elena Goñi Arraiza (Navarra)
Eneko Gálvez Garrido (Bizkaia)
Enrique Fernández Menéndez (Asturias)
Fernando Medinas Gálvez (Málaga)
Iñigo Agirre Arrieta (Gipuzkoa)
José Luis Peña (Bizkaia)
Lara Pérez Dueñas (Bizkaia)
Miguel de Andrés (Navarra)
Paco Folguera (Extremadura)
Rosa Burgos (Zaragoza)


Tornar a l'índex
Que més hem dit?
Aclariments sobre els ajuts mediambientals

Joan Huguet i Reserva de Biosfera

Los nitratos en el agua de consumo

Estalonament a la política ramadera del Consell Insular

Aznar i el canvi climàtic

Seguint amb el debat

Enllumenat nadalenc

Dia sense compres


Tornar a l'índex

Recomenació

El blog recomanat per aquest butlletí és Falacias Ecologistas. És un blog que ha sorgit recentment i que pretén fer una feina didàctica, de difusió de conceptes i realitats relacionades amb l'ecologisme.

Dedica molts dels seus posts a desmentir falses afirmacions, tractant de donar un punt de vista estricte i assenyat de la realitat.

Tornar a l'índex