titulo

Abril 2008 - número 3 - http://www.elsverdsdemenorca.org
oficina@elsverdsdemenorca.org

index

Per completar l’article de l'anterior butlletí sobre com vèiem les eleccions del 9M, aquí teniu les conclusions sobre els resultats obtinguts a les diferents coalicions de les quals formàvem part.
Explicació sobre les fumigacions de processionària i de Lymantria dispar a Menorca. Què és, que s’està fent, i com s’hauria de fer.
Per què no hi ha un moviment ciutadà contra la intromissió de la nostra intimitat per motius de seguretat?
De què es va parlar, com van anar i què es va concloure a les Jornades organitzades per la Societat d’Història Natural de les Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis.
Col·laboració de Lara Pérez Dueñas dels Verds d'Euskadi. Una visió verda sobre polítiques de conciliació. Flexibilitat, permisos laborals i d'altres.
Ressenya de diferents notes publicades a la nostra web i als mitjans d’informació i que potser us interessen.


Si vols participar de qualsevol forma en aquest butlletí, no dubtis en enviar el teu article per a la propera edició.

eleccionseditorial
Des de la Junta d’Els Verds de Menorca considerem necessari compartir les nostres reflexions envers els resultats obtinguts a les passades Eleccions Generals del 9 de Març. Aquí podeu llegir les nostres opinions prèvies.
Com a partit petit que som, considerem les Eleccions Generals com un punt complicat on obtindre un representat és complex i requereix una gran capacitat per pactar i per treballar amb altres partits des d’una posició generosa i dialogant. Creim que hem fet aquesta feina i n’estem orgullosos.
Volem començar reiterant una crítica que pot sonar repetitiva i que des del passat diumenge, ha arribat als mitjans de comunicació des de gairebé tots els partits petits. Ens preocupa que la tendència bipartidista fomentada per PP - PSOE i els seus aparells mediàtics, no permeti que una persona expressi la seva autèntica voluntat, ja que la informació rebuda des dels mitjans redueix l’elecció a dues opcions, utilitzant, en ocasions, la por a qui pot governar i conduint al vot útil.
Candidatura al Congrés dels Diputats: UNITAT PER LES ILLES
- No s’ha complert l’objectiu de tenir veu pròpia al Congrés. Però això només s’ha aconseguit a 5 comunitats (Catalunya, Euskadi, Galícia, Navarra i Canàries) on treballen partits amb una llarga trajectòria, que ja tenien representació anteriorment al Congrés. Cap partit nacionalista nou ha entrat al Congrés.
- Tot i això, al conjunt de les illes, gairebé s’ha doblat en vots a la següent força política. Unitat per les Illes ha representat l’alternativa per a molta gent que dubtava entre la seva opció estatal de sempre (PP/PSOE) i Unitat. Lamentablement, la polarització mediàtica del debat ha fet que es decantessin per l’altra opció.
- Crear una marca nova només dos mesos abans de les eleccions i assolir una fita com la d’entrar al Congrés en unes eleccions bipartidistes hagués estat un èxit sense precedents. Podem dir que aquesta era una opció arriscada. Tot i això, pensem que la coalició ha tingut una bona acceptació als pobles de Mallorca, on el candidat i la seva feina eren més coneguts. A diferència del pacte PSM - Verds (que vàrem començar a treballar dos anys abans de les eleccions), Unitat per les Illes no ha tingut el temps al seu favor.
- Creiem que renunciar a les sigles dels partits ha estat un error, que combinat amb la sortida d’Els Verds de Mallorca del pacte, i la proliferació de “partits verds”, han fet perdre molts vots. És una lliçó que tindrem en compte de cara a les properes eleccions i que ens fa créixer com a partit.
Candidatura al Senat: Arturo Bagur (PSOE - PSM - EU - Els Verds)
- Sentim una gran satisfacció i estem orgullosos de la nostra participació generosa en aquesta coalició, que ha demostrat ser una opció guanyadora i ha confirmat que el “moment històric” del qual sempre es parla, era el 2008. Creiem que la circumscripció única de Menorca, afavoreix aquest tipus d’iniciatives, que es poden convertir en recurrents en el futur.
- Volem felicitar els 4 partits i a totes les persones que han format un equip guanyador: tots els afiliats, militants, membres de les comissions, dirigents dels partits i als dos candidats, per la gran feina desenvolupada en aquesta campanya i per la que farem d’aquí en endavant. S’ha funcionat conjuntament a la perfecció i és per estar-ne orgullosos.
- Pensem que les forces progressistes menorquines han fet un exercici de responsabilitat que ha estat agraït pels ciutadans de l’illa. És per això que s’ha aconseguit una victòria inapel·lable.
-A partir d’aquest moment ens queda una feina tant o més important que la que hem fet fins ara. Que el Senador arribat a Madrid aconsegueixi els ambiciosos objectius de què tots hem parlat al llarg de la campanya electoral.



Tornar a l'índex
fumiga
oscar
Des d’Els Verds de Menorca volem fer una reflexió sobre les fumigacions als boscos. A Menorca, les fumigacions s’han realitzat principalment sobre dues espècies: “la lagarta peluda” Lymantria dispar i la processionària del pi Thaumatopaea pytiocampa. Començarem per la darrera:

La processionària va arribar a Menorca als anys 70 en forma de crisàlides dins contenidors amb pins provinents del País Valencià. Les larves són urticants i poden provocar picors, erupcions, mor de la gent al·lèrgica. Com a espècie nouvinguda desconeixem estudis  rigorosos a Balears de quins són realment els seus depredadors, però sabem que no té tota la munió de paràsits i depredadors específics de les poblacions naturals que permeten ‘l’autocontrol natural” de la seva població. Malauradament la CMA no ha actuat a Menorca com a Eivissa, per exemple. Voldríem una lluita més coordinada a nivell de Balears i ens hauríem de plantejar a mig termini la seva eradicació de les Balears. Però hem de ser realistes i trobam que per aquesta espècie desgraciadament hem arribat tard. De totes formes, entenem que les fumigacions no són justificables a l’actualitat, ja que les molèsties als usuaris dels boscos (que n’hi ha) són incomparables amb l’efecte de les fumigacions sobre el medi natural. Tots coneixem quantes empreses d’extracció de fusta hi ha a Menorca, i constatam l’abandó progressiu de les masses forestals, encara que no compartim els conceptes de boscos nets o bruts, i que de totes dues castes hem de poder treure profit.

No entenem que no es dugui a terme, amb els doblers que es gasten en fumigacions, tota una sèrie d’actuacions de lluita biològica que ja es fan de manera molt poc incisiva. Augmentar la retirada de mascles amb trampes de feromones, i sobretot tenir tot un sistema de seguiment de la biodiversitat als boscos per poder millorar la gestió: potenciar els depredadors, afavorir tendències naturals i poder conèixer realment l’efecte de les fumigacions. En definitiva: més personal.
 
Pel que fa a la Lymantria dispar, el tema és molt més complex. Espècie considerada autòctona a Menorca, és a dir, incorporada a la xarxa tròfica als alzinars de Menorca, que com a illa té, per tota una sèrie d’animals, disminuïda i facilitadora d’explosions demogràfiques (siguin llagosts, siguin aranyes, siguin erugues, siguin conills (a l’antiguitat) és conegut per la gent del camp les periòdiques explosions de la població que no han produït cap retrocés de l’alzina, principal espècie nutrícia. És una espècie innòcua per als homes, no urticant. Ara bé, també sembla que el canvi climàtic serà una realitat i que per a Menorca donen una major xericitat, amb una situació similar a l’actual d’Eivissa, que comportaria la desaparició de les poblacions naturals d’aquesta espècie forestal o l’evolució. Així creiem més intel·ligent deixar actuar la selecció natural, i no rompre les relacions depredadores pressa que poden afavorir la continuació de la plaga.

No hem d’oblidar que si la CMA pren la decisió de fumigar ho ha de fer de manera òptima (amb el millor producte quant a especificitat i desaparició del medi, al moment oportú...) i sobretot saber aturar l’actuació si se sap que s’arriba per no malbaratar els doblers de tots en un sector tant necessitat d’inversions com el medi ambient.



Tornar a l'índex
intimitatpep
Aquest darrers dies he vist una noticia a la televisió, que m’ha fet pensar de valent sobre un tema que em voltava el cap des de fa estona. Deia el presentador que ja era possible vigilar els conductors que feien ús del telèfon mòbil mentre conduïen, i que amb aquesta nova tecnologia es podria sancionar el mal ús d’aquest instrument.

I clar, allò primer que un pensa és la vigilància que tenim sobre nosaltres, a vegades amb l’excusa de la seguretat, a vegades per vigilar el nostre comportament i la nostra conducta perquè sigui la correcta, aquella que marca la legalitat.
Però, és curiós, que no s’alcin veus amb el que significa al mateix temps, aquesta suposada seguretat o vigilància, que no és sinó que una intrusió en la llibertat personal de l individu, un espai íntim que queda al descobert i del qual es poden fer els usos que hi vulguin.

Ja fa un temps que viatjo bastant i, vivint a Menorca, la solució normal és agafar l’avió. A vegades penso, a causa de les experiències que tinc als aeroports, fins i tot el de Menorca, que aquestes mesures i les persones que les utilitzen (no totes, és clar però sí una gran majoria) realment estan fetes no per seguretat sinó més bé per intimidar la ciutadania i fer-la passar durant una bona estona per tot l’aparell de l Estat que et diu que no ets ningú i que en un moment donat faràs allò que l’Estat trobi que hagis de fer. El tema de l aeroport és realment vergonyós, he vist com senyores majors s’havien de treure les sabates i anells que molt possiblement no s’han tret mai, pel famós tema de la seguretat. També he vist, i de primera mà, com a alguns aeroports, el mateix dia, et feien passar un control exhaustiu perquè havies comprat un regal que incloïa una cullera d’alumini i una forquilla, i a un altre aeroport passar-ho tot sense que ningú digués res.

Molts carrers de la península, estan absolutament coberts de càmeres que analitzen i registren totes les passes que fan les persones que per allí hi van. Registren les alegries, frustracions, besades i enrabiades. Entrant i filmant un món que entenc que és personal i intransferible.

Bé, realment el que més em preocupa és que no he vist un moviment ciutadà que es rebel·li contra aquestes pràctiques, i en demano, si amb aquest tema com altres, la societat ha caigut en la paràlisi i el pensament se n’ha anat de vacances. Tal vegada sigui que sí.
Tornar a l'índex
jornades medi ambient illes balears oscar

Del  23 al 25 de gener es varen celebrar a Menorca les V Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears, organitzades per la Societat d’Història Natural de les Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis.

En el transcurs de les Jornades s’han tractat diferents àmbits del medi ambient, com ara les zones humides, la flora, la fauna, la conservació de les col·leccions científiques, la gestió del medi, etc. Cada un dels temes ha estat introduït per conferències de reconeguts investigadors convidats i s’han complementat amb ponències d’autors d’investigacions locals. Destaca  l’Anàlisi de la Cartografia Digital de l’Ocupació del Sòl a Menorca 2002  presentat per l’OBSAM (Observatori Socioambiental  de Menorca).

Destacar la declaració final, resum dels debats i reflexions sorgides en el decurs de les Jornades:

- Els coorganitzadors de les Jornades veuen amb preocupació com la important superfície d’àrees protegides de Menorca no es correspon amb l’actual capacitat de gestió pública de la conservació dels ecosistemes, essent aquesta gestió fonamental per als fins que justifiquen la seva protecció, i en concret volen manifestar públicament la necessitat de:

- Incrementar la protecció d’ecosistemes marins costaners, especialment de badies arrecerades com la de Fornells.

- Protegir amb una figura prou sòlida i que en permeti una gestió eficaç, les zones humides de les Illes Balears.

- La gestió de la conservació en àrees naturals que en aquests moments no en tenen, sense que causi un efecte de reclam. Això és especialment important a zones que pels seus valors i fragilitat haurien d’ésser autèntics santuaris naturals com el barranc d’Algendar.

Per altra banda consideren necessari emprendre accions de gestió de la conservació de caràcter horitzontal de gran importància, com són:

- La necessitat d’incentivar la realització d’inventaris de biodiversitat de grups poc coneguts.

- La necessitat d’establir línies de cooperació més estretes i fluïdes entre les pròpies administracions públiques i els instituts científics i les ONGs dedicades a la conservació de la natura.

- Potenciar la informació i divulgació naturalística amb caràcter general, entre la població resident i visitant, com a opció estratègica de la societat i l’economia de les Illes Balears.

- I per últim, la necessitat de creació d’una xarxa de recursos museístics entre administracions públiques i entitats de la societat civil, que facin possible la conservació i divulgació del llegat que suposen les col·leccions naturalístiques, històriques i recents, un patrimoni científic d’incalculable valor que cal preservar.

Idò, a veure si és ver.


Tornar a l'índex

politicas de conciliación lara

Membre de Berdeak (Els Verds d'Euskadi)

Durante esta campaña electoral asistimos a todo tipo de carreras para ver quién da más. Esto ocurre también con las propuestas de conciliación: más plazas de guarderías, guarderías en los centros de trabajo, escolarización de los menores de tres años, gratuidad de las actividades extraescolares… Es decir, todo para una implicación total de los nuevos padres en el mercado laboral ¡a costa de una implicación cada vez menor en la crianza de nuestros hijos!

La Organización Mundial de la Salud recomienda que se dé lactancia materna exclusiva a los bebés durante los seis primeros meses de vida, a demanda. Esto significa disponibilidad total de la madre durante este tiempo pero… nuestra baja por maternidad es de tan solo 4 meses. Queremos que los padres se impliquen totalmente en la crianza, pero solo cuentan con 15 días de permiso de paternidad. Como mucho es posible compartir los exiguos cuatro meses de baja con el padre, disminuyendo aún más la posibilidad de estar disponible a demanda para el pequeño. Sin embargo, ¡se trata de derechos individuales que no deben ser transferibles!

La solución no pasa solo por poner más plazas de guardería, sino por permitir a los padres y madres pasar más tiempo con sus hijos. Más bien, debemos exigir que el permiso de maternidad sea YA de un mínimo de seis meses, que el permiso por paternidad aumente hasta ser de misma duración que el de la madre, tener más ayudas económicas para aliviar a aquellas madres y padres que deseen tomar excedencias o reducir jornada, así como una flexibilidad laboral real (teletrabajo, horarios flexibles…).

Y sobre todo, es la propia sociedad del trabajo la que hay que cuestionar: la vida profesional sólo es un medio para conseguir mayor bienestar, no un fin en si mismo y aún menos cuando se construye a costa de las generaciones futuras.


Tornar a l'índex
Que més hem dit? 

Absolt el jove de Ferreries acusat per parlar en català a la Policia

No a la violència de gènere

No a la matança de foques

Urbanisme i camps de golf (Binixíquer)

El canvi climàtic arriba als Jutjats

Nous portaveus dels Verds de Menorca

La Unión Europea se deja encarcelar por Microsoft

Canvis al Ministerio de Medio Ambiente

Incidents nuclears

Tornar a l'índex