Febrer 2008 -
número 2 -
http://www.elsverdsdemenorca.org
oficina@elsverdsdemenorca.org
Ja hi tornam a ser! Tot i que oficialment no
comença fins el dia 22 de febrer ja es pot dir que fa dies que esteim
en
campanya electoral. Participació a les diferents candidatures. Quina és
la
nostra visió i el nostre projecte per a les properes eleccions generals?
El cànon digital
amb què es grava actualment la
venta de CDs i DVDs ens acusa i converteix en delinqüents a tots. On
queda la
presumpció d’innocència dels ciutadans que compren diversos suports
informàtics?
Les activitats agràries, entenent com a agràries
les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, estan patint arreu un
fort
declivi sobretot des del punt de vista de la rendibilitat econòmica.
L’abandonament d’explotacions i les dificultats
d’incorporació de joves agricultors és una tendència generalitzada a
tot Europa
i especialment en l’àrea mediterrània.
De què ens van parlar Jordi Pich
i Josep Viñas a les dues xerrades de tardor que hem pogut gaudir fins
ara:
Alimentació i Medi Ambient; Antenes de telefonia?
Text de Josep Suárez publicat a un llibre editat
per la Fundación
Biodiversidad:
Medio Ambiente
con
humor.
Si vols participar de qualsevol forma en aquest butlletí, no dubtis en enviar el teu article per a la propera edició.
Ja hi tornam a ser!
Tot i que oficialment no comença fins el dia 22 de febrer ja es pot dir
que fa
dies que esteim en campanya electoral. Com probablement ja haureu
sentit a dir,
Els
Verds de
Menorca hem optat per recolzar i participar, tant en la candidatura al
Senat
(circumscripció de Menorca) com en la del Congrés
(circumscripció Balear) en dues
coalicions electorals. En aquest article voldria donar a conèixer
quines han
estat les raons que ens han impulsat a prendre aquesta decisió. Anem
per parts:
- Candidatura al Senat per Menorca
Com comentava
anteriorment, les candidatures al Senat són insulars: un senador per
Menorca,
un altre per Eivissa i Formentera i tres per Mallorca.
Això ens ha fet
reflexionar molt sobre les dues opcions que se’ns plantegen damunt la taula. D’una
banda,
la possibilitat de presentar-nos sols i d’altra, la de formar part
d’una coalició progressista, on totes les sensibilitats de
l’esquerra nacionalista i ecologista menorquina hi són representades.
Sembla provat que a aquestes eleccions només guanyen les
candidatures
majoritàries, per tant hem de reflexionar sobre la conveniència de
presentar-nos en una coalició o tot sols. Aquesta discussió la vàrem
portar a
una reunió de junta, i després d’avaluar les dues opcions es va decidir
per unanimitat estalonar i participar activament en la coalició
progressista
formada per PSOE, PSM, EU i Els Verds, encapçalada per Arturo Bagur,
candidat, i com a suplent, Belen Calafell.
Es podria discutir molt més sobre aquesta decisió, però el fet de poder
ajuntar
esforços per guanyar les eleccions i tenir una veu pròpia a Madrid, que
defensi
els vertaders interessos de tots els menorquins i menorquines, no com
fins ara,
va pesar més que les altres opcions proposades. A la
nostra WEB http://www.elsverdsdemenorca.org
podreu trobar informació més detallada sobre els punts programàtics i
acord
signats.
- Candidatura al Congrés dels Diputats
En contra del que
s’ha comentat per la candidatura al senat, les llistes
electorals
presentades al congrés dels diputats són per circumscripció Balear, és
a dir
una única llista per al conjunt de les illes Balears. En aquest cas
s’han
d’escollir 8 diputats per les illes, que juntament amb els que
s’escullin a la resta de comunitats fins a arribar als 350, que són els
que conformen la totalitat del Parlament de l’Estat espanyol.
En aquest cas també hem valorat les opcions de participar en una
coalició més àmplia,
amb representants i partits de totes les illes, de caire nacionalista
(defensant els interessos propis de les illes) i d’esquerres (pensant
amb
les persones i la sostenibilitat del territori). Aquesta coalició està
formada
per Federació Nacionalista de les Illes (PSM de Mallorca i Menorca i ENE d’Eivissa, UM, ERC,
Entesa per Mallorca i Independents per Eivissa, a més d’Els Verds
de Menorca).
Esquerra Unida de les Illes i Els Verds de Mallorca, a
darrera hora, van decidir no participar
en aquesta candidatura. Pensam seriosament que aquesta és una ocasió
única en
la història electoral de les illes per poder aconseguir un diputat que
no
pertanyi a cap dels grans partits centralistes que en aquests moments
ens mal
representen al congrés dels diputats de l’estat.
La decisió no ha estat fàcil. A la Junta hem pensat amb calma els pros
i
contres de cada possibilitat i finalment ens hem decidit pel que creiem
que és
més conseqüent amb la nostra trajectòria dels darrers anys i que ens
permet
afrontar el futur amb millors perspectives.
El cànon digital
amb què es grava actualment la venta de CDs i DVDs ens acusa i
converteix en
delinqüents a tots. On queda la presumpció d’innocència dels ciutadans
que compren diversos suports informàtics (ara s’incorpora el cànon a la
venda de reproductors de MP3, telèfons mòbils i altres aparells
electrònics) i
que no els utilitzaran delictivament?
Com pretenem
avançar en la lluita contra la pirateria utilitzant mesures que troben
l’oposició de gran part de la societat? Per què hem de finançar entre
tots una entitat com la SGAE, que destina només el 7% dels seus
ingressos als
artistes que en són membres i que no és democràticament elegida?
Som molts els ciutadans que no volem ser acusats i declarats culpables
d’un delicte que no hem comès. A Internet ja s’han recollit
2.000.000 de signatures contra el cànon i la xifra creix diàriament.
Des d’Els
Verds
defensam polítiques
diferents per solucionar el
problema de la pirateria i per això ens omple d’alegria saber que els
dos
membres Verds del Congrés dels Diputats han anunciat que s’oposaran al
cànon digital. Esperem que els dos grans partits segueixin el seu
exemple i que
es comencin a buscar solucions perquè el lobby que és la SGAE, deixi de
ser
finançat per tots els ciutadans. I que aquests dos “grans partits”
que canvien i juguen amb la seva posició per tal de guanyar alguns
vots,
contradient el que deien i votaven abans, pensin el que és millor per
als ciutadans
i fonamentalment, el que és just.
NO AL CÀNON DIGITAL.
Més informació: http://www.todoscontraelcanon.es/
Les activitats agràries,
entenent com a agràries
les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, estan patint arreu un
fort
declivi sobretot des del punt de vista de la rendibilitat econòmica.
L’abandonament d’explotacions i les dificultats
d’incorporació de joves agricultors és una tendència generalitzada a
tot
Europa i especialment en l’àrea mediterrània.
La mà d’obra i les matèries primeres tenen cada vegada un preu més alt
mentre que els productes locals pateixen la competència de productes
arribats
de totes bandes del món, com a causa d’una economia de productes de
mercat fortament globalitzada. Una mostra d’això és l’arribada al
nostres mercats de productes agraris fora de temporada i a preu
assequible - ja
fa temps que el temps de les cireres és tot l’any-. Ser pagès
ja no
surt a compte, perden poder adquisitiu i sovint es veuen forçats a
deixar
l’activitat. Una activitat, però que té unes característiques
especials:
contribueix de manera decisiva a l’equilibri territorial, al paisatge i
és multifuncional.
Les activitats agràries contribueixen a l’equilibri territorial, a
evitar
que la població es concentri només a les ciutats, o a fer que àmplies
zones del
país siguin només ocupades els caps de setmana i durant les vacances.
Una altra característica de les activitats agràries és la
multifuncionalitat. Així,
a banda de les produccions principals que proporcionen i que normalment
originen l’activitat: llet, carn, cereals, vegetals, fusta, etc,
produeixen de manera secundaria i no voluntària altres efectes, les
anomenades
externalitats.
Les externalitats poden ser negatives o positives. Es parla
d’externalitats negatives quan l’activitat agrària comporta
impactes negatius en el medi –i de retruc en la societat-
com en el
cas de contaminació d’aigües i sòls per abocaments d’adobs i
pesticides, exhauriment de freàtics per massa consum d’aigua,
esgotament de recursos renovables en el cas de la sobreexplotació
forestal.
Aquestes externalitats negatives van generalment lligades a sistemes de
producció intensius.
En canvi, parlem d’externalitats positives quan ens referim als béns i
serveis sense mercat que ofereixen a la societat: contribució al
paisatge,
protecció contra l’erosió, prevenció d’incendis, manteniment de la
biodiversitat, fixació de carboni, etc. Són béns i productes per als
quals el
mercat no paga un preu, malgrat tenir valor elevat i dels que ens en
beneficiem
el conjunt de la població.
Si tal com dèiem les activitats agràries tenen problemes per
al seu
manteniment atesa la precarietat econòmica que pateixen podem pensar
que tenen
dues sortides:
La primera passa per la intensificació dels cultius, un major ús de
plaguicides, adobs, més aigua; sistemes de producció clarament menys
sostenibles i que produeixen gran quantitat d’externalitats negatives.
La segona passa per una agricultura sostenible, compatible amb el medi
ambient, que
si bé no és molt productiva a nivell de rendiment econòmic o de
produccions
principals, beneficia la societat en general a través de les
externalitats
positives. Si bé el pagès no guanya molts doblers, tota la societat ens
beneficiem de les seves aportacions al manteniment dels paisatge, del
fet que
respecti les aigües, que emprin sistemes que protegeixin els sòls de
l’erosió, que respecti la diversitat biològica de la zona, etc.
És en aquest segon cas, quan si al pagès no li surten els nombres, la
societat
–en just pagament del que en rep- l’ajudi a mantenir
l’activitat.
Per tot això estem d’acord amb les polítiques públiques que estalonin
les
activitats agràries respectuoses amb el medi ambient i que afavoreixen
la
producció d’externalitats positives; i no estem d’acord amb les
polítiques públiques que recolzen la transformació de secans en
regadius,
l’ús de transgènics, la intensificació dels conreus i les explotacions
ramaderes.
L’agricultura que volem és respectuosa amb el consum d’aigua, la
que no malbarata els recursos, la que garanteix el manteniment del sòl
i de les
varietats autòctones i la que protegeix el territori perquè els nostres
fills
també en puguin gaudir.
En aquest sentit, el contracte agraris de la reserva de la biosfera són
un
prometedor inici de compensació econòmica per bones pràctiques
ambientals. Un
exemple pioner i exitós que s’ha de seguir recolzant. Fa
falta,
però, seguir-hi treballant, millorant els criteris de manera que rebin
més
aquells que més beneficien el medi ambient, i és
necessari, sobretot,
continuar fent feina en la millora dels sistemes d’avaluació i
seguiment
ambientals.
El passat 17 de novembre
vam encetar el cicle Xerrades de Tardor - Hivern, amb
el qual pretenem mantenir una certa activitat al llarg d’aquests mesos.
La xerrada inaugural va ser a càrrec del Doctor en Psicologia Jordi Pich i Solé, de la Universitat
de les Illes Balears. Tot i
el mal temps que ens va castigar el dia de la conferència, l’afluència
de
públic fou acceptable i això ens anima a continuar treballant per
organitzar
les següents conferències, que tractaran temes com les antenes de
telecomunicacions i els seus efectes sobre la salut humana, la
immigració i
tots els problemes derivats d’aquest important fenomen, nova legislació
ambiental a l’estat espanyol, com ens podem beneficiar, i altres
problemàtiques tractades d’una forma transversal i des d’una
perspectiva verda i ecologista.
Jordi Pich ens va
parlar sobre la petjada ecològica i
els impactes ambientals del sistema alimentari industrial davant del
tradicional, aquests impactes es produeixen fonamentalment sobre el
paisatge i
la biodiversitat i suposen un elevat consum de recursos, la
contaminació i
degradació del medi ambient, una major producció de deixalles. També es
va
referir als impactes d’aquests canvis sobre la mentalitat i la
percepció
de les persones en relació a la conducta alimentària.
A la segona xerrada del cicle, vàrem gaudir de la presència de
l’eurodiputat
Verd David Hammerstein,
que acompanyà el ponent Josep
Viñas i Josep Suárez en la roda de premsa i en la posterior presentació
i
introducció de l’acte, celebrat al Museu de Menorca.
Hammerstein parlà sobre
l’actualitat al
Parlament Europeu en temes de telecomunicacions: Llicències, WiFi, WiMAX,
etc. Tot i que
alguns temes eren força tècnics, es va buscar en tot moment un to
comprensible
per a tothom i es varen fer les aclaracions necessàries. Des del Partit
Verd
Europeu, sempre s’han defensat polítiques de prevenció enfront
d’amenaces
no confirmades, actuant amb tota la presència del món.
Per l’eurodiputat, les antenes són un motiu de preocupació que no es
pot
descuidar i on s'ha d’aplicar l'esmentat principi de prevenció. En
aquest
cas no ens hem d’oblidar de protegir el paisatge i la natura. Hem
de
rebutjar tot l'impacte paisatgístic, derivat de no fer les inversions
adequades
a l'hora d’instal·lar i/o camuflar les antenes. Es demana sentit comú i
que els ecosistemes digitals estiguin d’acord amb els físics. Recomana,
com també va fer Viñas, compartir infraestructures.
Finalment Josep Viñas va explicar la seva visió de la problemàtica de
les
antenes, de les que encara no hi ha estudis concrets i definitius que
demostrin
perjudici per a la salut dels essers humans. Viñas va voler canviar la
perspectiva general i va fugir de les crítiques directes a les antenes
i als
efectes de la radiació. Segons
l’expert, els estudis apunten més cap
a la perillositat dels telèfons mòbils que de les antenes.
El que sí va criticar va ser la política de no compartició
d’instal·lacions,
de la qual responsabilitzà als operadors dominants però també als
legisladors.
El següent text es va
publicar al llibre "Medio Ambiente
con Humor", llibre editat
per la Fundación Biodiversidad,
conjuntament amb una sèrie de vinyetes
humorístiques.
Las
Reservas de Biosfera, donde el hombre y el territorio van de la mano
Entre todas las alegrías, la más alegre
es la
alegría de los niños, de los labriegos y de los
salvajes, es decir, de todos aquellos seres que están
más
cerca de la Naturaleza que nosotros
José Martínez Ruiz
“Azorín”
Es domingo
otoñal y el sol se va despidiendo dejando
hilos de plata sobre el mar. Me encuentro frente al mar y ha vuelto a
suceder. Una emoción me recorre de la cabeza a los pies, al
sentirme tan estrechamente ligado a la belleza que me envuelve; a las
piedras milenarias que me hablan; a los caminos por donde han
transitado aquellos que me precedieron y dejaron su impronta, sus
voces; al perfume de las flores que me rodean, que me
alivian…
Me adentro por el viejo
camino que nació antes del viento y
se contonea entre paredes de piedra vestidas con plumajes de la madre
tierra. Oigo el reclamo de un Milano que dibuja siluetas en el aire,
se pierde y se encuentra, y viene y va
acompañándome
por el sendero.
El torrente aparece
lleno de vida, mostrándome lo que lleva, lo que oculta, lo
que arrastra, lo que deja. Mis ojos se iluminan con
lo que ven, escucho lo que no se ha dicho, siento lo que ha quedado
marcado en la tierra, por un momento me siento una pequeña
parte de algo excepcional.
Entonces me doy cuenta
del compromiso que he adquirido, que hemos
firmado todos los que estamos aquí, todos; del
cordón
umbilical que nos une y que debemos vigilar, del amor a la tierra, al
mar. ¡Qué frágil que es!
¡Qué frágil
que soy!
Y es aquí
donde me encuentro en paz, feliz. Y no, no es un
reducto fuera de la civilización. Aquí vivimos
hombres
y mujeres, niños, adultos. Aquí
también hay
coches y televisión, y hospitales y carreteras; comercios,
cines, pabellones deportivos, hoteles,… Pero hemos decidido
que todo eso puede ir de la mano del respeto al territorio, sin
causarle heridas, sin agotar los recursos, dejando que nuestra mano
actué ayudando, organizando, no destruyendo lo que se quiere.
Dicen que donde yo vivo
es una Reserva de Biosfera y dicen que esto
es así por “el alto grado de
compatibilidad
conseguido entre el desarrollo de las actividades
económicas,
el consumo de recursos y la conservación de un patrimonio y
de
un paisaje que ha mantenido, y sigue manteniendo hoy, una calidad
excepcional”(UNESCO 1993).
Además, alrededor del
mundo hay más de 400 reservas de biosfera donde se
experimenta
con el concepto del desarrollo sostenible. Son lugares en los que la
actividad humana se desarrolla de forma compatible con la
conservación de los recursos naturales y del patrimonio
cultural.
A mi me
gustaría que mis hijas, y los hijos de mis hijas
puedan seguir disfrutando de los recursos naturales y de la belleza
paisajística de la que disponemos hoy.
Que no se me olvide,
vivo en Menorca.
Josep F. Suárez
Director de la Reserva de Biosfera de Menorca
